Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Llicenciada en Econòmiques per la Universitat de Barcelona i professora del departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser membre de la junta de l'Ateneu Barcelonès i patrona de la Fundació Jaume Bofill del 2002 al 2010, i vicepresidenta d'activitats del 2005 al 2007. Des del 2008, fou membre de la junta nacional d'Òmnium Cultural i va ser presidenta dos anys després.
Quant a les publicacions, cal destacar Economia crítica: una perspectiva catalana; Edicicions 62 (1973).
En una classe o, encara més, en una consulta al despatx, cal no tenir pressa a l’hora d’explicar un tema. A vegades el professor precipita el raonament perquè ja sap cap a on vol anar i té ganes d’arribar a la conclusió; però és important que l’alumne vagi fent el seu propi camí mental, descobrint els passos de l’explicació. Fins i tot es bo saber esperar i no intervenir quan el raonament es desvia del camí.
És possible que l’alumne ja hi retornarà i si no, serà el moment en què caldrà ajudar. Per tant: acostumem-nos a esperar i observar.
La dificultat rau en saber gestionar el temps que sol ser massa escàs.
Per això, cal afrontar el problema d’uns plans d’estudi carregats d’informació innecessària.
La meva experiència ensenyant Economia a la universitat mostra que sovint hi ha preguntes, afirmacions o reflexions fetes per alumnes que et fan descobrir alguna cosa que tu no saps. Una visió diferent d’alguna aproximació teòrica, una aportació concreta a partir d’una experiència viscuda o observada; escoltar amb atenció i respecte fins i tot quan el començament de la intervenció fa sospitar que no hi haurà una aportació que valgui la pena pot procurar sorpreses interessants.
En aquests casos cal tenir cura de no permetre que la conversa esdevingui massa superficial; cal anar reconduint els arguments cap al tema objecte de l’estudi d’aquella classe.
Aquí retrobem el problema d’uns plans d’estudi més inspirats per la vanitat que pel servei al coneixement. Molts coneixements no és el mateix que un millor coneixement!
Certament, el contacte en grups petits permet ajudar el progrés dels alumnes. Però això no vol dir que les explicacions “magistrals” en grups nombrosos s’hagin d’abandonar. Per l’exposició inicial d’un tema, per la presentació de les aportacions fetes per autors de referència, per la divulgació de dades estadístiques o d’altra mena, la classe tipus conferència davant d’un nombre gran d’oients té tot el sentit.
En alguns casos es pot disposar de la gravació d’algun autor important la qual cosa afavoreix la sensació de conèixer aquella persona i estimula les ganes d’estudiar el que ha escrit. Però fins i tot quan es tracta d’un professor corrent crec que no hem d’abandonar aquest tipus de classe. Ben segur que el seu efecte millora si es combina amb tutories.