Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
De la meva feina actual amb equips de professors, he après que la recerca col·laborativa no només ajuda els professors a accelerar l’aprenentatge del(s) seu(s) petit(s) grup(s) objectiu, sinó que també fomenta un clima a l’escola caracteritzat per col·laboracions professionals i expectatives elevades per a tots els estudiants. Formar i facilitar aquests equips és una experiència enriquidora i excitant ja que els equips passen ràpidament de “veure” dades a embarcar-se en un nivell més profund de diàleg i anàlisi de dades. Un cop els professors usen la seva experiència, el seu coneixement i les seves assumpcions per examinar les dades sumatòries, el treball de l’alumne, els registres continus i altres fonts de dades, ja no “veuen” dades sinó que “construeixen” un sentit compartit. A partir d’aquest moment, els professors ja no es fan preguntes com ara Quines estratègies hauríem d’implementar a l’aula per ajudar aquests alumnes a fer millors redaccions? Sinó Quines estratègies hauríem d’implementar per ajudar aquests alumnes a desenvolupar-se com a escriptors? És a dir, els professors busquen l’arrel de l’aprenentatge i intenten posar en marxa els sistemes de dades que posin els alumnes en el camí de l’èxit.
He après que, sovint, la primera impressió es converteix en la que queda; i això és particularment preocupant quan un alumne o un pare interpreta el resultat d’un test. D’altra banda, quan els professors dediquen temps a informar els alumnes sobre l’objectiu i l’ús dels resultats del test, i inicien una conversa constructiva sobre els objectius de l’aprenentatge, el mateix resultat del test pot esdevenir la motivació per continuar progressant. Així doncs, cada vegada més professors utilitzen aquests resultats per ajudar els seus alumnes a desenvolupar i escriure objectius per al curs i fites a aconseguir a curt termini que siguin rellevants, que representin un repte però que siguin realistes. L’objectiu d’un alumne de primer grau “Abans de l’estiu seré capaç de llegir llibres tan llargs com els que llegeixen els de segon grau” esdevé un objectiu abastable quan el professor ajuda l’alumne a establir les fites a curt termini: “Aquesta setmana llegiré [títol i autor]... i divendres li explicaré al meu company durant el taller”. Aquesta és una pràctica que motiva, planteja reptes i desenvolupa la responsabilitat de l’alumne com a aprenent.