He dedicat gran part de la meva vida professional a la internacionalització universitària. Des de fa dos anys dirigeixo la Fundació Príncep de Girona, dedicada a donar suport als joves en tots aquells aspectes crítics pel seu futur.
Les tres coses que he après
Educació per la persona, educació per la societat
He après que l’educació és prioritària amb dos objectius molt diferents. D’una banda, és la base del progrés i permet que el coneixement i la ciència promoguin l’evolució i la millora de la societat i del món en el que vivim. Però d’altra banda, molt important, només l’educació ens dóna eines, com a persones, per afrontar els reptes que la vida ens planteja: tant a Shanghai com a Palafrugell, l’educació ens permet, per exemple, ser capaços de seguir vivint dignament després de la mort del pare, l’accident d’un fill o la pèrdua de la feina. Algun cop, de les tres coses a la vegada. Sense educació, aquests reptes de la vida porten la persona a situacions sense sortida, com pot ser qualsevol adicció o una alienació incurable. Aquest segon objectiu no sempre el tenim en compte.
Ensenyar i aprendre des del mateix món?
He après que el món de l’escola, però també el de la Formació Professional i el de la Universitat, ha de ser un mirall interactiu de la societat. No podem tancar els ulls a allò que passa, per exemple, en el món de la tecnologia. Probablement això ha de generar nous models d’ensenyar i d’aprendre, però no és sempre fàcil per un mestre que no és natiu digital entendre com ha d’aprendre un nen que sí que ho és. Al món hi ha casos sorprenents, com el de Singapur, que ha passat de ser tercer món a primer món en una única generació: com podia un mestre del tercer món educar un nen del primer món?
La mobilitat social no pot aturar-se una vegada acabada la formació!
Estic absolutament convençuda que l’educació és encara una palanca per la mobilitat social. Ara bé, hem de tenir molt present que, finalitzada l’etapa educativa, cal posar en marxa altres mesures que continuïn assegurant l’equitat. Només un exemple: en el moment de contractar graduats superiors, les empreses acaben contractant gairebé sempre a través de xarxa de contactes. Això implica que els joves que no tenen en el seu entorn familiar i social més immediat ningú amb formació superior que els faciliti aquest tipus de contactes, rarament accedeixin a aquests llocs de treball i, per tant, no culminen el camí de mobilitat social que han encetat amb el procés educatiu.
Marc Alcaraz DiezMonitor i Responsable d'esplai Les emocions són irrenunciables
Mònica Coll LlastarriInfermera PARTICIPACIÓ ACTIVA
FANNY AUQUILLA PACURUCUPSICÓLOGA CLÍNICA LA EDUCACIÓN ES DIVERTIDA
J. GilEstudiant de màsters UAB i UOC L'educació formal no limita la informal
Josep Maria Jarque JutglarAprenent de mestre Els llibres que duc sota el braç
OLGA ROCA PUJOLMESTRES DE PRIMÀRIA Amor
MARGARITA ALONSO GUEVARAMestra Ens cal aprendre a conviure
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.