Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Marina Subirats Martori
Marina Subirats Martori
Catedràtica emèrita de sociologia de la UAB
Vaig estudiar filosofia a Barcelona (1960-65) i Sociologia a Paris (1965-70). Vaig tornar de Paris l'any 1970 contractada com a investigadora per la Fundació Jaume Bofill, justament. Després he treballat com a professora de sociologia a la UB i sobretot a la UAB durant més de 25 anys, vaig ser directora de l''Instituto de la Mujer (1993-96) i Regidora d'Educació d el'Ajuntament de Barcelona. He escrit un grapat de llibres i articles sobre temes d'educació, de gènere i d'estructura social de Catalunya. Ara sóc emèrita, i per fi tinc temps per treballar tranquil.lament en alguns d'aquests temes que em segueixen interessant.

Les tres coses que he après

1

Que l'èxit o el fracàs depenen molt més de l'entorn que te la persona

La meva experiència personal em va mostrar d'una vegada per sempre com l'èxit o fracàs en l'educació formal depenen més de l'entorn que de les característiques de l'alumnat. Jo era una noia excel.lent alumna amb excel.lents notes en una escola pública, i al deixar-la i anar a un institut em vaig convertir en només dos mesos en la tonta de la classe. Sempre he sabut doncs que tot depèn de com se sent una persona en un ambient, i que, per tant, culpar l'alumnat és mirar el dit i no la lluna. Al meu entendre caldria canviar totalment el tractament que es dona al fracàs escolar, just en la direcció contrària a la que assenyala la llei Wert.
2

Que només s'aprèn realment allò que el professorat aconsegueix que t'interessi personalment

Vaig tenir un excel·lent ensenyament en una escola pública sense llibres de text, sense exàmens, on la pedagogia consistia en la valoració de cada persona i en la gràcia per desvetllar la seva curiositat, estimular la seva creativitat i aprofitar les seves capacitats per posar-les al servei del conjunt de l'escola. És allà on vaig aprendre la majoria de coses que se. En canvi, tant l'institut com la universitat que vaig viure, burocratitzats en la majoria d'aspectes, no em van aportar res, ans al contrari. Només gràcies als fonaments que tenia vaig poder superar allò tan avorrit i tan poc estimulant. L'únic que van aconseguir és que m'acostumés a aprendre pel meu compte, cosa que he fet tota la vida després.
3

Que m'han ensenyat moltes coses que m'han ajudat a evolucionar intel·lectualment i molt poques que m'hagin ajudat a evolucionar emocionalment.

Estic convençuda, també partint de la meva experiència personal, que hi ha un excessiu desequilibri entre els ensenyaments de caire intel·lectual i els de caire emocional i de valors. Crec que això s'està agreujant encara i que s'hauria de corregir. Per donar-vos un exemple personal i anecdòtic, però que a vegades serveix més que un discurs: un bon dia, quan ja tenia 50 anys em vaig donar compte que seguia parlant amb la meva mare com quan tenia 5 anys. Les meves emocions no havien canviat, i, en canvi, el meu bagatge intel·lectual no tenia comparació possible amb el del 5 anys. Em sembla un fet gravíssim, que té conseqüències terribles damunt la nostra vida personal i col·lectiva.
Altres veus de la comunitat educativa
Marc Alcaraz Diez Marc Alcaraz Diez
Monitor i Responsable d'esplai
Les emocions són irrenunciables
Guida Al·lès Pons Guida Al·lès Pons
Formadora
Els centres avancen si tenen un somni
Carlos Guillermo Mena Ordóñez
Docente de séptimo grado de EGB
La Educación empieza por el ejemplo
Pere Marquès Graells Pere Marquès Graells
Professor i investigador educatiu
Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i...
Cristina Gutiérrez Lestón Cristina Gutiérrez Lestón
codirectora de La Granja Escola de...
Els nens són l'essencia de l'humanitat
Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls
Formador. Institut de Ciències de...
Aprendre a aprendre
Merche Garcia Villatoro Merche Garcia Villatoro
Educadora Social Directora de l...
La capacitat de compromís

Més informació