Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Ramon Farré Roure
Ramon Farré Roure
Professor i delegat del Govern a Lleida
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Saragossa però també amb estudis d'història a la Universitat de Lleida. Catedràtic en l'especialitat de física i química a l'IES Caparrella de Lleida. Ha impartit conferències i seminaris sobre educació en diferents països d'Europa i Amèrica i és autor de llibres sobre educació. Entre el 1999 i el 2003 va ocupar el càrrec de secretari general del Departament d'Ensenyament. Actualment compagina la docència amb la de president de la Federació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les Terres de Lleida. També és membre del Consell Escolar de Catalunya i delegat del Govern a Ponent.

Les tres coses que he après

1

Dependrà de l’etapa educativa. Els recursos públics s’han d’abocar amb preferència en les etapes primeres, per garantir l’equitat.

Els recursos públics s’han d’esmerçar amb preferència on es genera més eficiència i on es produeix més equitat. L’eficiència i l’equitat hauran de ser contínuament avaluades per ajustar amb flexibilitat els sistemes de finançament amb diners públics. En els primers anys, el finançament públic s’ha de dedicar a tenir cura dels entorns familiars per sobre dels escolars. La proporció del finançament de l’entorn escolar ha d’anar creixent fins garantir la universalitat i la gratuïtat efectiva i completa de l’educació bàsica. I decreixent conforme s’avança en les etapes post-obligatòries, en funció de les circumstàncies personals i socials.
2

El finançament de l’educació no es pot analitzar separadament del finançament dels de la resta dels serveis públics essencials i del grau d’equitat i progressivitat del sistema impositiu.

Sistemes impositius progressius permeten finançaments educatius menys dependents de les condicions socials o personals dels alumnes. Amb recursos públics s’haurà de finançar el benestar de les famílies més desfavorides i no només la seva escolarització, per garantir la millora educativa general. La motxilla invisible es plena en gran part fora de l’escola. El finançament de l’educació s’haurà d’aplicar també als entorns on es fan aprenentatges informals rellevants. L’escola ja no té el monopoli de l’ensenyament i menys que el tindrà.
3

El finançament de caràcter privat serà necessari. No només s’hauran de finançar els centres docents sinó els alumnes.

El finançament públic no pressuposa la provisió pública de la formació formal o informal. Proveïdors múltiples, contrastats i solvents i avaluats poden rebre finançament públic per prestar serveis d’interès públic, amb independència de la seva titularitat. El finançament privat serà imprescindible, en centres públics i privats. El finançament als centres docents haurà d’ajustar-se a les necessitats, context, projectes, objectius de millora de cada centre i resultats, degudament avaluats. La uniformitat no serveix en no ser justa ni equitativa ni eficient. No tot el finançament públic, àdhuc en etapes educatives obligatòries, s’ha de dirigir al finançament de centres. La combinació de finançament a centres i alumnes pot ser convenient, en proporcions diverses i dependent del context escolar, ubicació geogràfica, etapa formativa i de l’existència o no de competència.
Altres veus de la comunitat educativa
Christian Riera Christian Riera
Docente
Debe ser divertida
Josep M. Mominó Josep M. Mominó
Professor de la UOC
El nostre model educatiu sembla poc apropiat per formar...
Marta Pérez Marcial Marta Pérez Marcial
Mestra de Primària i EE
Que aprenem quan creem vincles.
Sarai Samper Sierra Sarai Samper Sierra
Sociòloga
Els infants aprenen més fàcilment que els adults. Un mite a...
Ramon Rial i Carbonell Ramon Rial i Carbonell
Coordinació Escoles Vedruna....
Tenim una oportunitat
Carme Bové i Romeu Carme Bové i Romeu
Responsable d'ensenyament al...
És imprescindible predicar amb l’exemple.
Román Castro Alcaide Román Castro Alcaide
Professor d'universitat
Entusiasme

Més informació