Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Juana M. Sancho
Juana M. Sancho
Catedràtica de Tecnologia Educativa de la Universitat de Barcelona.
Sóc catedràtica de Tecnologia Educativa del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. Coordinadora del grup de recerca consolidat Subjectivitats Entorns Educatius Contemporanis (ESBRINA) -2009SGR 0503-. I de la Xarxa Universitària de Investigació i Innovació Educativa (REUNI+D (Ministeri d’Economia i Competitivitat EDU2010-12194-E-Subprograma EDUC).

Les tres coses que he après

1

Els altres som nosaltres

Molt sovint tinc la impressió de que els docents, com vaig discutir a un article de Cuadernos de Pedagogía, no poden contribuir a educar a les persones que tenen davant perquè esperen a uns altres (que ja han sortit de casa educats, predisposats a escoltar-los, a callar, a reproduir, a fer el que se’ls demana...) que en realitat no existeixen. De fet, d’existir, no necessitarien de l’escola. Reconèixer, acceptar , confiar i estimar (en el sentit de Morin i Maturana) a l’altre és el primer pas no només per poder contribuir a la seva educació sinó per reconèixer-nos a nosaltres mateixos com educadors.
2

Avui ja és demà

Una de les fonts més importants d’aprenentatge de la meva vida han estat els meus alumnes. Fa molts anys, en el meu primer destí com a mestra a una classe de P4 i P5, un pàrvul (no sé, però m’encanta aquesta paraula, vol dir petit, però no per això privat de saber) em va ensenyar que avui ja era demà. Perquè si no m’hagués dit un dia: “senyoreta, la meva mare et convida demà a prendre cafè”; l’endemà no m’hagués pogut saludar amb un: “senyoreta, avui ja és demà”. Es a dir, l’escola del futur la estem fent en el present.
3

La recompensa de la virtut és la virtut (B. Spinozza)

Sovint els docents es queixen de no sentir-se reconeguts ni valorats. Un sentiment que sembla justificar la manca d’interès per continuar aprenent (com podem ensenyar si ens oblidem d’aprendre?), per millorar la pràctica i porta a sentir-se “cremat” i desanimat. Un aprenentatge fonamental que m’ha portat a continuar sentint “papallones a l’estomac” el dia que començo les classes, després de tants anys!, és que la recompensa del meu treball està en ell mateix, en lo viva que em fan sentir els desafiaments als que m’enfronta.
Altres veus de la comunitat educativa
Victòria Oliu Subiranas Victòria Oliu Subiranas
Professora de matemàtiques a ESO i...
Preguntar i escoltar a l'alumnat
Jordi Puig Voltas Jordi Puig Voltas
Professor de la UB i de la UIC....
L'èsser humà neix per ser educat i per aprendre al llarg de...
Àngels Domingo Àngels Domingo
Doctora en Pedagogia i Directora...
Formació docent
Mirta S. Lojo Suárez Mirta S. Lojo Suárez
Psicopedagoga. Doctora en Ciències...
La convivència en un entorn de respecte, comunicació i col•...
María Lucrecia Tigse Caillagua María Lucrecia Tigse Caillagua
Docente de EGB
Educación para la vida
Jordi Porta Ribalta Jordi Porta Ribalta
President de la Fundació...
Voluntariat
Maria Ojuel Solsona Maria Ojuel Solsona
Professora de geografia i història...
Fer alumnes reflexius i creatius

Més informació