Maria Ojuel Solsona
Professora de geografia i història a l'ensenyament secundari
Llicenciada en Geografia i Història i en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Treballo en la docència de la geografia i la història des del 1988. Actualment tinc una comissió de serveis al departament d'Ensenyament i treballo en temes de currículum, avaluació, competències i formació del professorat. M'interessen temes lligats a l'educació per a la ciutadania, patrimoni, art, memòria històrica i història en general. Sóc optimista: els mestres cada cop som més conscients de la nostra responsabilitat social.
Les tres coses que he après
1
Fer alumnes reflexius i creatius
Fer alumnes reflexius i creatius
Els coneixements estrictament escolars tenen una vida molt curta. Per tant, avui més que mai cal seleccionar-ne els imprescindibles, aquells que són fonamentals per seguir aprenent i dedicar la resta del temps a desenvolupar en els alumnes capacitats més reflexives, a tenir criteri, a aprendre a treballar en equip, a crear i a investigar, a ser més autònoms i solidaris. Per avaluar això també cal canviar les eines habituals. La prova puntual escrita i reproductiva ja no serveix per si sola per saber si l'alumne està aprenent correctament. Cal tendir cap a una avaluació que sigui més formativa per a l'aprenent, que li doni claus per saber en què falla i com millorar. I per als docents, que pugui avaluar el procés i no només el resultat, i també ens informi sobre allò en què l'alumne té més mancances per poder posar-hi remei i no només per apuntar-ho a la llibreta de notes.
2
El treball en equip dels docents, clau per a un plantejament didàctic coherent que millori els aprenentatges dels alumnes.
El treball en equip dels docents, clau per a un plantejament didàctic coherent que millori els aprenentatges dels alumnes.
No és fàcil passar del "cada maestrillo tiene su librillo" a compartir neguits, experiències i maneres de fer per al bé de la coherència pedagògica i de la millora dels aprenentatges de l'alumnat. Requereix voluntat per obrir-se i aprendre dels altres i sentir que tots estem en el mateix vaixell. No vol dir fer més reunions, sinó fer-les més pedagògiques, crear espais de treball en què tothom se senti relaxat i es pugui compartir d'igual a igual, tot i que pot haver docents (no necessàriament de l'equip directiu) que liderin aquests processos perquè poden aportar coses. Una vegada s'han creat equips de mestres acostumats a fer pràctica reflexiva junts, ja no es pot tornar enrere!
Fins ara la formació permanent ha estat molt individual i ara es tendeix cap a una formació que involucri més tothom o la majoria de docents d'una escola. Això és bo, però en aquests moments de manca de recursos, seria ideal poder comptar amb l'assessorament d'equips universitaris. Ens necessitem mútuament: ells, per poder investigar i nosaltres per tenir aquest suport o mirada externa que aniria bé si ens encallem.
3
Les famílies, les nostres aliades
Les famílies, les nostres aliades
L'escola com a col·lectiu sovint es "bunkeritza" davant de les famílies, en una actitud a la defensiva que a la curta fa augmentar desconfiances mútues. Si, com a pares, volem que l'escola dels nostres fills ens escolti, per què no ens obrim, com a mestres, a les famílies dels nostres alumnes? M'agradaria que hi hagués un reconeixement del tipus "escola-amiga de les famílies" que s'atorgués a aquelles escoles que facin veritables accions per fomentar la participació de les famílies i que això fos una de les coses que els pares i mares tinguessin en compte quan es pregunten quina escola volem per als nostres fills o filles.
Altres veus de la comunitat educativa
Rosa M. Falgàs Casanovas
Presidenta de l'Associació... Despertar la curiositat
MARGARITA ALONSO GUEVARA
Mestra Ens cal aprendre a conviure
Xavier Martí i Renom
Director d'Innovació El món es mou per energia i evoluciona pel coneixement
BLANCA PIEDRA ASTUDILLO
PROFESORA DE PRIMERO DE BASICA ACOMPAÑAMIENTO EN LA EDUCACION
Juan Sánchez-Enciso
Professor i escriptor Que no hi ha aprenentatge de veritat si el cor no hi està...
David Vilalta Murillo
Mestre. Formador a l'ICE de... Aprenentatge i humilitat es donen la mà
Aina Tarabini
Professora de Sociologia de la UAB L’abandonament escolar i l’equitat educativa
Rosa M. Falgàs CasanovasPresidenta de l'Associació... Despertar la curiositat
MARGARITA ALONSO GUEVARAMestra Ens cal aprendre a conviure
Xavier Martí i RenomDirector d'Innovació El món es mou per energia i evoluciona pel coneixement
BLANCA PIEDRA ASTUDILLOPROFESORA DE PRIMERO DE BASICA ACOMPAÑAMIENTO EN LA EDUCACION
Juan Sánchez-EncisoProfessor i escriptor Que no hi ha aprenentatge de veritat si el cor no hi està...
David Vilalta MurilloMestre. Formador a l'ICE de... Aprenentatge i humilitat es donen la mà
Aina TarabiniProfessora de Sociologia de la UAB L’abandonament escolar i l’equitat educativa
Un projecte de
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya
Fundació Jaume Bofill
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.