A casa erem molts, d'adolescent vaig tenir la sort de tenir una penya d'amics fantàstics i  a l'escola, alguns educadors que van ser referents per a mi. També vaig tenir la inmensa fortuna de fer excursions per la muntanya i anar de campaments. Amb tot això vaig voler ser educador i fa quaranta anys vaig entrar a la Facultat de Ciències de l'Educació, l'any del "calendari juliano". Erem joves i ens vam fer grans amb el nostre país i per això, l'educació, la societat i la política sempre han anat juntes en el nostre itinerari. M'he dedicat des de sempre, com a voluntari i laboralment, a l'esplai i a l'educació en el lleure a l'Hospitalet, al Baix Llogrebat, a Catalunya i a Espanya, sobretot en entorns amb especials dificultats. Formo part d'una generació que hem pogut construir moltes coses i sóc part del projecte de la Fundació Catalana de l'Esplai. Tinc un fill i una filla i amb la meva parella, probablement hem viscut l'aventura educativa més apassionant que es pot tenir.