Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Carles Barba Boada
Carles Barba Boada
Vicepresident Fundació Catalana de l'Esplai

A casa erem molts, d'adolescent vaig tenir la sort de tenir una penya d'amics fantàstics i  a l'escola, alguns educadors que van ser referents per a mi. També vaig tenir la inmensa fortuna de fer excursions per la muntanya i anar de campaments. Amb tot això vaig voler ser educador i fa quaranta anys vaig entrar a la Facultat de Ciències de l'Educació, l'any del "calendari juliano". Erem joves i ens vam fer grans amb el nostre país i per això, l'educació, la societat i la política sempre han anat juntes en el nostre itinerari. M'he dedicat des de sempre, com a voluntari i laboralment, a l'esplai i a l'educació en el lleure a l'Hospitalet, al Baix Llogrebat, a Catalunya i a Espanya, sobretot en entorns amb especials dificultats. Formo part d'una generació que hem pogut construir moltes coses i sóc part del projecte de la Fundació Catalana de l'Esplai. Tinc un fill i una filla i amb la meva parella, probablement hem viscut l'aventura educativa més apassionant que es pot tenir.

Las 3 cosas que he aprendido

1

Més enllà de l'escola, en el lleure hi ha vida educativa

Pregunteu-vos a vosaltres mateixos i al vostre entorn quan i on s'han viscut les experiències vitals més significatives i els aprenentatges més rellevants. En la majoria dels casos tot això ha passat fora de l'escola. En el lleure, als esplais i a les colònies i campaments, per exemple, hem après a desenvolupar projectes, a resoldre problemes, a treballar en equip, a organitzar-nos, a resoldre conflictes , a estimar, a conèixer entorns diferents, a superar frustracions, a expresar-nos en públic, a saber guanyar i perdre, a ajudar els companys o fer un servei a la comunitat....Paradoxalment, encara avui, les polítiques educatives i la immensa majoria de recursos es continuen centrant en l'escola i en l'horari lectiu.
2

Ens eduquem amb els altres

Creixem amb els altres. Escoltant, observant, mirant, aprenent, estimant, convivint, dialogant, empatitzant, ajudant. La millor manera d'aprendre és al costat de qui en sap més. La millor manera de consolidar el que saps és transmetent-ho al del costat. La millor manera de madurar és mirar a qui tens al davant enlloc d'estar pendent de tu mateix i de com els altres et valoren. Encara està massa present en la nostra societat que el coneixement prové d'una font investida d'autoritat. La saviesa es troba en l'entorn de cadascú.
3

El que passa a casa és decisíu

L'experiència i el sentit comú ho diuen i els estudis ho corroboren. Hi ha correlació entre èxit educatiu i nivell sociocultural familiar. L'autoestima, la curiositat, l'afectivitat, la convivència, l'alegria, l'ànim, la tendresa, l'autosuperació, la sensibilitat, l'estètica. Això no s'apren d'adult, es viu i s'incorpora des de petit. Si s'ha viscut a casa, bona part de la feina està feta i seran millors persones. Convé reforçar i prooritzar les polítiques i les estratègies de reforçament familiar i de parentabilitat positiva.
Otras voces de la comunidad educativa
Miquel Gené Molins Miquel Gené Molins
Professor de secundària
La participació de les famílies
Joan Moya Piñol Joan Moya Piñol
Mestre de primària
Implicació
Raül Manzano Tovar Raül Manzano Tovar
Mestre
Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-
BLANCA PIEDRA ASTUDILLO
PROFESORA DE PRIMERO DE BASICA
ACOMPAÑAMIENTO EN LA EDUCACION
Blai Sotos i Franco Blai Sotos i Franco
Mestre
1- SON ELS INFANTS QUI APRENEN.
Emili Avilés Cutillas Emili Avilés Cutillas
Mestre de Primària
Família i escola, claus de la millora de la societat
Rafael Bisquerra Rafael Bisquerra
Catedràtic d'Orientació...
Educació integral.

Más información