Sóc catedràtica d’educació secundària, amb gairebé trenta anys d’experiència com a professora de ciències socials. He desenvolupat tasques de direcció i de coordinació pedagògica a diferents instituts de Badalona. Actualment formo part de la Unitat de Formació del Professorat de l’ICE de la UAB, on treballo temes relacionats amb la formació en el centre i en els seus processos de millora.
Les tres coses que he après
Fomentar la intel·ligència col·lectiva
He après que en el sistema educatiu hi ha excel·lents professionals, però poques oportunitats de millora col·lectiva. El repte és canviar el funcionament burocràtic dels centres i convertir-los en motors d’intel·ligència compartida. El professorat ha de poder construir la seva identitat professional en contextos rics que permetin l’aprenentatge i el creixement personal. Això comporta trencar murs i rutines individuals, i donar valor a la comunicació i a la capacitat de construir pensament conjunt. Requereix temps per crear una nova cultura i posar en valor altres maneres de fer: promoure la capacitat d’anàlisi i d’escolta, permetre el dubte, potenciar la recerca col·lectiva de respostes, tolerar l’error i l’ambigüitat...
El sentit de pertinença
He après que les persones no destaquen ni aprenen perquè se’ls imposa un aprenentatge, sinó perquè desitgen assolir-lo. Que el sentit de pertinença no depèn tant del que el col·lectiu ofereix als individus que l’integren, com de la capacitat de fer-los sentir útils per assolir les seves finalitats. He comprovat que els centres més cohesionats són els que propicien alts nivells d’implicació del professorat. S’han d’oferir estímuls i reconeixement als projectes compartits i incentivar la carrera docent en el marc de projectes col·lectius.
El mapa no és el territori
He après que fomentar i fer créixer el sentiment de pertinença i el desig d’aprendre dels col·lectius docents perquè esdevinguin entitats vives no depèn de l’aplicació de fórmules simplificades ni tecnocràtiques. Crear centres intel·ligents és un objectiu ambiciós i complex per al qual no hi ha dreceres senzilles. No valen receptes ni models per emular en el curt termini, sinó una política global que fomenti en el professorat una nova cultura professional.
Neus Ferran BieraDocent Tothom a classe vol aprendre
Imma Fuyá LassnigMare Hi ha molt cami fet!
Antònia Darnés SurrocaPsicopedagoga, Escola Andorrana,... Només amb una escola pública forta, majoritària i prestigiada...
Salvador Macipe CosaAsesor TIC Administración Educativa ¿Dónde esta Wally...?
Aina TarabiniProfessora de Sociologia de la UAB L’abandonament escolar i l’equitat educativa
Ana Belén Colén RáfalesMestra/Centre Recursos Pedagògics El bon mestre ha de crear un clima de confiança a l'aula
Silvana Ballbè GonzálezDirectora d'escola Sempre hi ha una porta oberta
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.