Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)

RSS

We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views

Antoni Verger
Antoni Verger
Investigador al Departament de Sociologia de la UAB.

Investigador "Ramon y Cajal" (2011-2016) en el Departament de Sociologia de la UAB. Es va doctorar en Sociologia a la mateixa Universitat el desembre de 2007 amb una tesi sobre 'L'AGCS /OMC i la política educativa global', que va ser publicada per Routledge (New York) l’any 2010. Un cop completat el doctorat, va obtenir una plaça d'investigador post-doctoral a l'Amsterdam Institute for Social Science Research (AISSR) de la Universitat d'Amsterdam (UVA).

The three things I’ve learned

1

El finançament educatiu com a política d’equitat primordial

L’estat, a través de polítiques de finançament públic, ha de garantir que tots els estudiants gaudeixin d’una experiència educativa plena. Per assolir aquest objectiu, les administracions competents han de promoure polítiques inclusives i compensatòries per tal de corregir les desigualtats de partida que afecten a una part de l’alumnat. La crisi econòmica actual, i l’atur i la pobresa que genera, té un impacte molt negatiu en les oportunitats d’aprenentatge de nombrosos infants i joves. És justament en moments com l’actual quan el sistema educatiu hauria de disposar de més recursos materials i educatius que mai per tal de contrarestar els efectes de la crisi i fer possible que els nens i les nenes no vegin minvades les seves oportunitats educatives. Paradoxalment, però, les retallades que s’han aplicat al sector, sovint de forma indiscriminada, no només impedeixen que el sistema educatiu compti amb els recursos necessaris per afrontar aquests nous reptes, sinó que fan que en disposin de moltíssims menys. És per això que les polítiques de finançament actuals ens allunyen de la lògica de l’equitat.
2

Polítiques de finançament competitiu: solució o problema?

Les polítiques de finançament educatiu han de contemplar el principi de flexibilitat per compensar, per exemple, l’acció educativa d’aquells centres ubicats en contextos remots o de vulnerabilitat social. Tot sovint, però, el finançament diferenciat es fa servir per promoure dinàmiques de competició entre centres educatius, sota la creença de que, d’aquesta manera, s’afavorirà la qualitat educativa. Una de les polítiques de finançament competitiu més esteses i debatudes internacionalment és la del val o voucher escolar - amb el que es pretén que el finançament públic segueixi la demanda enlloc de l’oferta. Els vals educatius s’han implementat a diversos països amb l’argument de que afavoreixen l’elecció escolar i les oportunitats dels grups més desafavorits. No obstant això, a la majoria de llocs on s’han posat en pràctica han generat majors nivells de desigualtat i segregació educativa per raons de classe social i ètniques(1). Això es deu, en gran mesura, a que, per una banda, les famílies més desafavorides no sempre disposen de bona informació sobre la qualitat dels centres a l’hora d’exercir la seva elecció; i, per l’altra, a que aquesta mena de polítiques atorguen incentius als centres per escollir els ‘millors’ alumnes. D’aquesta manera, els processos de tria/discriminació de l’alumnat esdevenen el principal element de competitivitat escolar, la qual cosa afavoreix la concentració dels alumnes rebutjats en determinats centres, que acaben essent estigmatitzats. Links: (1) http://www.oecd.org/edu/ceri/47229500.pdf
3

Experiències de finançament innovadores a països del Sud

A la majoria de països del món, el finançament educatiu contempla la contribució de fonts externes. Per exemple, a Europa, les universitats depenen cada cop més de les elevades taxes que paguen els estudiants no-comunitaris. Per la seva banda, molts països del Sud, més enllà de l’ajuda externa convencional, estan experimentant amb mecanismes de finançament innovadors (2), com la filantropia internacional, les taxes turístiques, els ‘diaspora bons’ o la cancel•lació del deute per educació. Per tal d’evitar que aquests mecanismes generin relacions de dependència o desigualtat, s’ha de garantir que la seva aplicació respecti els principis establers a la Declaració de Paris sobre ajuda al desenvolupament (3), signada en el marc de l’OCDE. Tanmateix, grups de la societat civil com la Internacional de l’Educació i la Campanya Mundial per l’Educació defensen que, per a finançar els seus sistemes educatius de forma més autònoma i sostenible, és imprescindible que la majoria de països del Sud impulsin processos de reforma progressius del seu sistema fiscal (4). Links: (2) http://www.unesco.org/new/en/education/themes/leading-the-international-agenda/education-for-all/funding/innovative-financing-for-education/ (3) http://www.oecd.org/dac/effectiveness/parisdeclarationandaccraagendaforaction.htm (4) http://download.ei-ie.org/Docs/WebDepot/Study_Global%20Corporation%20Taxation_Press%20copy.pdf
Other voices from the educational community
Roser Juanola Terradellas Roser Juanola Terradellas
Professora UdG
Assumir els conflictes com a quelcom implícit en la naturalesa...
Ladislau Girona Flores Ladislau Girona Flores
Assessoria i Consultoria
Ethos-Passió
Pepe Menéndez Pepe Menéndez
Director adjunt de Jesuïtes...
Ajudar a la comunitat educativa a centrar-se en el què volem...
Josep Joan Moreso Mateos Josep Joan Moreso Mateos
Catedràtic de Filosofia del Dret....
L'educació genera benestar
Margarida ROMERO Margarida ROMERO
Professora associada a la Facultat...
Aprendre necessita temps
Anna Tarrés Vallespí Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga
L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins
Óscar Boluda Ivars Óscar Boluda Ivars
Profesor de FP y Coordinador TIC
Afectos

More information