Jordi Domènech Casal

Professor de Secundària i formador de professorat.

Doctor en Biologia i Llicenciat en Humanitats, incorporat a la docència a secundària després de dedicar uns anys a la recerca bàsica i la divulgació científica. He publicat diversos articles de didàctica, principalment en el camp de les TIC/TAC i l'ensenyament de les ciències. Sóc formador de professorat en temes diversos (indagació, TAC, llengua-i-ciències) i membre del consell assessor de la revista Cuadernos de Pedagogía, on escric la columna "Entre los Umpa-Wampa". Participo en la creació de recursos educatius de ciències socials i naturals, digitals i en paper. Sóc ambaixador adjunt de la xarxa de professorat europea Scientix i coordinador del grup de treball d'innovació en l'ensenyament de les ciències EduWikiLab. Els meus interessos en ensenyament s'enfoquen a la gestió del coneixement a les organitzacions educatives, l'avaluació i autoregulació dels aprenentatges, l'ensenyament de les ciències mitjançant la indagació, el cicle llegir-escriure-aprendre, i les TAC.

http://blogcienciesnaturals.wordpress.com/

The three things I’ve learned

Fer més potent el sentit comú, no substituir-lo

Les pràctiques a l'aula són de vegades tant allunyades del món real que l'alumnat desconnecta el que és, el que sap i el que pensa i ens quedem amb un cos inhabitat i passiu que espera que se li proporcionin ordres i intruccions, incapaç de prendre decisions o resoldre problemes que sí seria capaç de resoldre fora de l'aula. El que ensenyem no hauria de pretendre substituir el sentit comú dels alumnes, hauria de pretendre fer-lo més potent. Activar l'alumnat, fer que es vegi capaç de resoldre reptes, és essencial perquè sigui a l'aula sencer i depèn de les metodologies que usem i els rols que desenvolupem a l'aula.

Saber Ensenyar. Revisitar les fonts i aplicar-les

Especialment a secundària, on els professors no tenim gaire formació pedagògica, s'acaba tenint la impressió que cada dos per tres surt una cosa nova: cada curs, una nova formació. I no és així. Les TIC, les Flipped Classroom, la indagació, l'ABP, les competències bàsiques...tot plegat són reformulacions més o menys afortunades de propostes que daten de vint, trenta o fins i tot cent anys. Montessori, Freinet, Freire, Makarenko...les seves propostes van néixer al mateix lloc on som nosaltres: a l'aula, amb els alumnes. Seria fantàstic si aquests referents habitessin més sovint les sales de profes i els profes parléssim algun cop de didàctica, enlloc d'omplir documents i més documents. Especialment els que hem arribat a la docència des d'altres camps, no podem conformar-nos amb saber Història, Física o Matemàtiques. Hem de saber ensenyar.

D'un aprenentatge projectat a l'avaluació a una avaluació projectada a l'aprenentatge

Classificar, Certificar, Qualificar, són rols que la societat ens otorga als ensenyants, però que són secundaris en el nostre ofici. Ensenyar bé, ensenyar millor, i ajudar els nostres alumnes a millorar sí és la nostra feina. Davant les innumerables sol·licituds d'estandarització i tests i més tests de nivells i notes, i ara és un 4,9 i ara és un 6,1, convé que mantinguem la perspectiva i ens recordem que tractem amb persones, no amb números. I que el destinatari prioritari de l'avaluació és l'alumne, amb qui ens hem de comunicar en termes productius, que serveixin per a millorar. Si volem que els nostres alumnes es preocupin d'aprendre enlloc de si tenen un 5,8 o un 6,2, nosaltres hem de preocupar-nos, prioritàriament, d'ensenyar.

Search form

The three things I’ve learned

Fer més potent el sentit comú, no substituir-lo

Saber Ensenyar. Revisitar les fonts i aplicar-les

D'un aprenentatge projectat a l'avaluació a una avaluació projectada a l'aprenentatge