The three things I’ve learned

En educació sovint s’ha dit que s’ha de tenir en consideració la persona, l’aprenent. La funció social de l’educació ha evolucionat. Per això, com s’havia dit, però ara més que mai, calen uns itineraris que abordin les diferents dimensions de la persona en funció de la realitat de cadascú, les seves capacitats, els seus interessos... Cal definir unes competències i sabers bàsics imprescindibles per tota la població per viure sense risc d’exclusió social. Però, tant els camins per aconseguir-los, com moltes altres competències i sabers que es poden adquirir de diferents maneres. D’aquí la importància de l’autonomia d’un centre educatiu en el marc del seu entorn i de la seva zona educativa. Pot afrontar projectes educatius el màxim adequats a l’alumnat, a l’entorn i al moment educatiu. Els equips directius han de ser dinamitzadors d’aquests processos, d’aquí la importància que exerceixin veritables lideratges educatius. En aquests itineraris, en el marc de l’autonomia, els termes espai-temporals s’han de flexibilitzar permetent organitzacions creatives al centre i fins i tot entre centres educatius.