We are celebrating the 10-year anniversary of Debats d’Educació by giving the educational community the opportunity to air its views
Sóc doctora en lletres. Vaig ser durant anys i panys professora de secundària. Em dedico des de fa ja molt de temps a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, també a analitzar la repercussió que tenen en l'ensenyament i a actuar-hi en conseqüència. Respecte a la literatura, a més de llegir, faig crítica literària, escric articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines.
Quant a la llengua, em dedico a investigar els biaixos ideològics en diferents àmbits: diccionaris; notícies de premsa; denominacions d'oficis, càrrecs i professions. He escrit uns quants llibres sobre aquestes qüestions i he elaborat diverses guies i manuals de recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics. També treballo per un ensenyament coeducatiu, cosa que ha fet que m'impliqués en diversos grups i seminaris de coeducació i a escriure variats tipus de documents. Cada dia escric, de vegades sobre altres temes. Publico habitualment en El Huffington Post.
The three things I’ve learned
El món no és simple, l'aula tampoc
Que l'única possibilitat d'ensenyar alguna cosa és no fer cap concessió a les pròpies limitacions (vull dir a les meves). Quan rebaixava (com que m'he jubilat, redacto en passat) el llistó amb l'excusa que potser el que volia explicar era molt complicat i que si no ho feia així, no ho entendrien, no fallava: deixaven d'entendre (i d'escoltar) fos el que fos el que estiguéssim fent. Que simplificar em portava a mentir o com a mínim a enganyar. Una concreció d'això va ser aprendre que, per exemple, quan fèiem literatura, no els feia cap goig llegir trossets i fragments (i encara menys, mastegats) preferien les no fronteres d'un llibre sencer, un camp il.limitat.
Posar-se en joc
Que anàvem bé quan una noia, un noi (més sovint era una noia: la coeducació és vital!) començava la seva intervenció, a dir el que volia dir, així: “Potser el que ara diré és una bestiesa, però...”. Aquest entrada, indefectiblement, significava, que s'estava vacunant per si la seva intervenció no era valorada per la resta de la classe, justament perquè li importava el que es disposava a dir, s'hi posava en joc, s'hi jugava els quartos.
L'eterna roda d'aprendre i ensenyar
Que només aprens realment una cosa quan aconsegueixes que algú l'entengui, l'aprengui al seu torn i sàpiga aplicar-la; passi a fer-la servir.
Luis Emiliano Minga GuaillasLIDER-DOCENTE EL INTERAPRENDIZAJE
Mª Àngels Brescó MendiluceDirectora Jesuïtes Poble Sec, Col·... Les escoles han de definir molt clarament la seva missió i cap a...
Xavi Campos MarquèsGerent Col·legi d'Educadores... L’educació prepara per al futur (i per al present)
Montserrat del PozoDirectora del Col•legi Montserrat... Que tots posseïm les Intel•ligències Múltiples i que, per tant,...
Roser Juanola Terradellas Professora UdG Assumir els conflictes com a quelcom implícit en la naturalesa...
Beatriz Ballestín GonzálezProfessora associada i... La importància del concepte de vinculació per comprendre els...
José Saturnino Martínez GarcíaDoctor/Sociólogo El papel limitado de la escuela
The texts published on this website are, unless otherwise indicated, covered by the Creative Commons Spain Attribution 3.0 licence. You may copy, distribute, transmit and adapt the work, provided you attribute it (authorship, journal name, publisher) in the manner specified by the author(s) or licensor(s). The full text of the licence can be consulted here: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.en Users who participate in this initiative must accept the abovementioned licence. Rights regarding the photographs and personal data that are requested for participation are governed by the terms and conditions established in the legal notice published by Universitat Oberta de Catalunya.