Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Pere Arcas Blanch
Pere Arcas Blanch
Cap de projectes d'aprenentatge a Televisió de Catalunya
Vaig començar dirigint teatre, però aviat vaig ampliar els meus afanys per comunicar i vaig començar a fer periodisme. Dsprés de passar per totes les formes de difusió possibles en aquella època (premsa, ràdio i televisió), em vaig dedicar de ple als continguts per pantalla on he arribat a fet tots els papers de l'auca: redactor, guionista, realtzador, director de programes, fins i tot productor. Ara fa gairebè vuit anys que vaig descobrir una nova manera de comunicar: la comunicació aplicada a l'aprenentatge. Res a veure amb el negoci de la comunicació... molt més interessant. (on vas a parar!)

Las 3 cosas que he aprendido

1

L'Educació té molt a veure amb la superació de pors

.Amb el temps he descobert, i de pas he aprés, que l'educació és un com mitjà de transport que es desplaça gràcies al motor de les autoconfiances individuals, amb frens molt potents que tenen molt a veure amb les pors personals, amb una gran tendència a baixar les pendents en punt mort i pujar les pujades en primera, encara que es cremi el motor. Pel mateix preu, he aprés que l'educació és cosa d'educadors i d'educats. Cadascú que hi posi la proporció que desitgi. Pel meu gust, ho deixaria en un 50 per cent per a cada part.
2

Abans de saber educar, millor aprendre a escoltar

No és fácil saber escoltar. De fet, no crec que ningú hagi fet el camí sencer perquè és massa llarg. En canvi, crec que potenciar aquesta habilitat és vital. Escoltar per ser escoltat. Aquesta feina no s'acaba mai. Per això trobo la tasca educativa tan apassionant: mai no acabes de saber-ne prou. Tots estem en aquest camí: els mestres com a professionals, els pares com a eventuals, els ciutadans com a educadors passius...
3

Falta mentalitat educativa en el món mediàtic i mentalitat mediàtica en el món educatiu

És una llàstima, perquè els dos móns es complementen perfectament, malgrat que s'entestin a ignorar-se. Comunicació i Pedagogia coincideixen en moltes de les seves armes de seducció per arribar als seus públics respectius i, en canvi, treballen els seus productes per separat perdent l'oportunitat de crear recursos molt més efectius per a l'aprenentatge. Aquests anys m'han fet constatar que, en general, els comunicadors fan recursos que eduquen poc i els educadors fan recursos que comuniquen malament. La meva experiència és que, quan juntem les dues mirades en un sol producte, el resultat és sorprenent. Sorprén fins i tot als creadors del producte!
Otras voces de la comunidad educativa
Jose Ramon Ubieto Pardo Jose Ramon Ubieto Pardo
Psicòleg clínic i psicoanalista
La conversa como una nova pragmàtica de l’acció
SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL SALVADOR VIDAL RAMÉNTOL
PROFESSOR DE DIDÀCTICA DE LES...
Bon Humor
Francesc Banyuls Llopis Francesc Banyuls Llopis
Director del Centre de Recursos...
Necessitat d'equilibri i permanència de les propostes de l...
Tura Badosa Moret Tura Badosa Moret
Professora d'Història....
L’escola com a lloc de convivència i creixement
Franc Ponti Roca Franc Ponti Roca
Professor a EADA
Anar a la contra
Mª Victòria Gómez Serés Mª Victòria Gómez Serés
Pedagoga: Vocal del Col·legi de...
Acompanyament
Elvira Borrell Closa Elvira Borrell Closa
inspectora d'educació
L'avaluació és tant un procés tècnic com ètic i social

Más información