Las 3 cosas que he aprendido

Cada persona configura al llarg de la vida unes concepcions sobre tot allò que els envolta. Sovint, aquestes idees s’acompanyen d’estereotips que ens ajuden a sobreviure en un món molt complex però, alhora, poden esdevenir barreres que ens dificulten la relació entre famílies i professionals o paraprofessionals. Valorar que una família no cria als seus fills com ho hauria de fer, en funció dels nostres “estàndards”, més que apropar-nos a la família per poder treballar millor amb les criatures o joves, el que fa és crear distància i desconfiança, debilita als nanos i a les seves famílies. Com apropar-nos a la diversitat de famílies? detectant barreres, facilitant contextos compartits, implicant a les famílies al centre o servei oferint formes de participació diverses perquè la majoria de famílies que volen participar, sentin que ho poden fer. Per exemple, les escoles que obren les portes i fomenten la implicació de les famílies, de maneres i graus diferents, no les tornen a tancar perquè treballar més a prop els uns dels altres, els crea oportunitats de conèixer, d’entendre, de crear vincles, de comprendre millor a l’altre, de repensar. Per les famílies, sentir-se part implicada, sentir-se inclosa, fa de l’escola un lloc acollidor, on tothom hi té un lloc. Les estratègies són diverses: comissions, participacions a l’aula, llegir en família, nits de cinema, participar en el web, reparar o construir, fer una xerrada, acompanyar durant les sortides, etc. Totes aquestes maneres, ajustades al context, poden facilitar aquesta participació sostenible i un millor clima psicosocioeducatiu, que repercuteix positivament en els infants i joves però també, a la resta de la comunitat.