Antoni Giner Tarrida

Responsable de formació permanent del professorat de l'ICE de la UB

La meva experiència professional ha estat definida per l’acompanyament de les persones en el seu creixement personal i la millora relacional.
La vocació de voler ajudar les persones ha marcat el meu itinerari acadèmic i en l’actualitat sóc Doctor en Pedagogia, Llicenciat en Psicologia, Màster en Psicoteràpia Familiar Sistèmica i Màster en Educació per a la Ciutadania i Valors, a més de tenir formació en diferents àmbits com la gestió del conflicte i la mediació, la millora relacional, l’educació emocional o el coaching educatiu.

La meva tasca es centra principalment en l'acompanyament de: persones en l'assoliment dels seus objectius o en la millora de les seves dificultats i contradiccions, de pares en la seva tasca educativa, de mestres i professors en el desenvolupament de les seves competències, tant des del treball individual com en formació, i en l’alumnat, creant i portant a terme projectes que millorin els seus processos de desenvolupament personal i educatiu.

The three things I’ve learned

La vinculació emocional entre pares i fills, un lligam que els fa sentir segurs i els permet construir-se com a persones úniques

Els fills construeixen amb els pares i posteriorment amb els docents una forma de vincular-se. Des del primer moment, aquesta vinculació, si es construeix lo suficientment bona, és la que permet els nostres fills explorar el mon, sentir-se importants per algú, els permet integrar una forma de relacionar-se tot adquirint uns patrons culturals i socials que els donaran peu a entendre com funciona el mon, però a l’hora els permet concebre que són una persona única, i que pot influir en el seu entorn. Per tant és important que, com a pares i com a docents, prestem especial atenció a la vinculació que anem construint , ja que la vinculació depèn de les dues parts, i nosaltres com a adults i responsables de l’educació de l’infant, hem de cuidar que aquesta sigui lo suficientment bona.

Tenir una bona estructura familiar afavoreix l'educació dels infants i joves

La família és jeràrquica. Aquesta afirmació que com a docents veiem necessària, en l'àmbit familiar, els últims anys, no ha estat tan clara. Les relacions familiars, com ens diria Minuchin, han de ser estructurades, els pares tenim responsabilitats sobre els fills, i per tant autoritat. El problema és que a sovint hem barrejat apropament afectiu i relacions d’igualtat. Els nens necessiten una vinculació afectiva i una cura amorosa, però a l’hora una figura en la que li reconeguin certa autoritat, de la que poden aprendre i la que marca també uns límits clars i ferms. Per que es pugui donar aprenentatge, ha d’haver un reconeixement d’autoritat per part dels nostres fills-alumnes. Els educadors ( pares, docents, ...,) hem de poder ficar uns límits clars i coherents, per evitar incertesa i ajudar a aportar seguretat. Si ve és cert que ficar límits i mantenir-los genera desgast emocional inicialment a l’educador, també és cert que és una inversió de futur bastant segura.

Com a professionals de l’educació hem de poder entendre i legitimar el patiment de les famílies

Els pares dels nostres alumnes, a sovint, ens porten patiments diversos, especialment cap els fills. Els docents, dins les nostres tasques professionals, hem de poder legitimar-ho, encara que a nosaltres ens sembli desproporcionat. És el seu patiment, i per tant pot influir, i força, en el desenvolupament del fill-alumne. Penso que els docents hem de poder llegir una mica més enllà del que les famílies ens expliquen, i entendre que les seves raons tindran per dir el que diuen, sentir el que senten i actuar com actuen. Un altra cosa , és : que fem nosaltres amb això? Però inicialment hem de poder legitimar, acceptar i intentar entendre. Si no podem caure en l’error de la superficialitat, i de pensar sota els nostres judicis i creences. Hem de saber llegir i desxifrar la construcció narrativa que ens aporten els pares per poder entendre que li passa al nostre alumne.

Search form

The three things I’ve learned

La vinculació emocional entre pares i fills, un lligam que els fa sentir segurs i els permet construir-se com a persones úniques

Tenir una bona estructura familiar afavoreix l'educació dels infants i joves

Com a professionals de l’educació hem de poder entendre i legitimar el patiment de les famílies