Carme Carbonell Serrat

mestra de l'Escola La Sínia de Vic

Sóc mestra, la meva trajectòria professional té com a nucli la recerca en l’organització estratègica del centre escolar, per l’atenció a la diversitat dels alumnes i els vincles que s’estableixen amb l’entorn més proper: la família i la comunitat.

The three things I’ve learned

Tots els infants poden aprendre si l'escola s’ha organitzat per ser “contenidora” dels seus neguits

Incideixen en aquest propòsit tres elements estructurals organitzatius per crear contextos reals d’aprenentatge: 1.- la visió inclusiva per part de tot el professorat la qual ha d’admetre diferents maneres d’aprendre. 2.- el vincle amb l’entorn més proper des de la diversitat dels nuclis familiars. 3.- la corresponsabilitat amb l’entorn comunitat: barri, institucions, lleure ... L’estructura relacional que se’n deriva porta a replantejar la comunitat escolar a través de la xarxa d’agents educatius externs i el conseqüent treball amb equips multidisciplinaris. L’escola demana diagnòstic i tractament, per fer reeixir tot el potencial de cada alumne. El treball en xarxa dins i fora del centre pot garantir l’acompanyament indispensable i l’embolcall afectiu, per oferir una educació integral amb el mínim risc d’exclusió social.

L’aula no és el límit d’ un espai concret ni tancat, l’aula traspassa parets per fer-se viva al barri, al poble, a la ciutat

És clar que l’espai aula i per extensió l’ escola és un espai de cultura i de coneixement però és també un espai de relacions socials que s’expandeixen més enllà del centre quan el rol que pren el docent , a l’hora d’ensenyar, traspassa parets per passar a ser l’espai referent de la comunitat i sobretot dels alumnes. Aleshores el centre esdevé el catalitzador per desvetllar la il•lusió i el desig d’aprendre. L’aprenentatge, més del que ens pensem, el tenim a l’abast quan els mestres abandonem les aules i sortim amb els nostres alumnes a “llegir” tot allò tangible que ens envolta: persones, edificis, paisatge, art…i també per descobrir com el pas del temps els afecta . L’entorn ens dóna pistes del passat i el passat ens interessa per construir el present, per saber d’on venim i d’on som, per experimentar el sentiment de pertinença a una terra i per compartir-la entre tots. I tot això els alumnes ho han de contrastar i compartir amb les persones que en “saben” i que del saber n’han fet una competència individual exportable a la col•lectivitat.

La dimensió social de l’educació implica lideratges pedagògics en corresponsabilitat amb la ciutadania

El coneixement profund de l’entorn escolar és el punt de partida per planificar actuacions bàsiques inicials , davant la urgència de reorientar els centres escolars per atendre les noves formes socials, per marcar indicadors i establir objectius de treball. Tanmateix no és una procés lineal ni fàcil . El recolzament , als recursos i als itineraris traçats per les direccions en la continuïtat dels projectes fins a la seva avaluació , ha de comptar amb un compromís ferm des de l’Administració, tant local com Institucional, perquè encara avui, l’escola pública és una entitat que ha de lluitar contra l’estigmatització que suposa la presència d’alumnes fills i filles de famílies immigrades i d’un perfil socioeconòmic baix . Els lideratges pedagògics tenen a veure amb l’enfoc pedagògic i el valor que es dóna als alumnes com a persones, amb l’aplicació i la interrelació entre els principis educatius i l’entorn més immediat, la família. L’articulació de tots els elements vindrà donada per un plus d’autonomia de centre que encari amb valentia, lluny de perjudicis, el camí de la cohesió social.

Search form

The three things I’ve learned

Tots els infants poden aprendre si l'escola s’ha organitzat per ser “contenidora” dels seus neguits

L’aula no és el límit d’ un espai concret ni tancat, l’aula traspassa parets per fer-se viva al barri, al poble, a la ciutat

La dimensió social de l’educació implica lideratges pedagògics en corresponsabilitat amb la ciutadania