Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jorge Calero
Jorge Calero
Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona

Sóc catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. Especialista en Economia de l’Educació i Economia de l’Estat del Benestar.

Les tres coses que he après

Un bon finançament educatiu ha de garantir que cap estudiant es queda enrere
1

Un bon finançament educatiu no ha de deixar cap estudiant enrere

El finançament educatiu ha d'estar dissenyat amb un objectiu essencial: l'equitat. No només ha de garantir un tracte igualitari (aquest seria un objectiu d'equitat “modest”) sinó anar més enllà i buscar la garantia de resultats educatius igualitaris. Els sistemes basats en la comprensivitat i en la inclusió són els millor orientats en aquest sentit, d'acord amb els estudis comparatius internacionals.

Garantir que cap estudiant es queda enrere és un objectiu que implica el desplegament d'importants recursos financers, destinats al suport el més personalitzat possible dels alumnes amb desavantatges. Es tracta, no obstant això, d'una inversió rendible, tant en termes d'acumulació de capital com d'increment de la cohesió social i la reducció de conflictes.

2

Un bon finançament educatiu ha d'estar recolzat per una bona avaluació

Un bon finançament educatiu ha de contenir una sèrie de programes i projectes que hagin estat avaluats convenientment. És necessari efectuar una avaluació ex ante, prèvia a la implantació dels programes i projectes, mitjançant simulacions i, si escau, aplicacions pilot. Posteriorment, una vegada els programes i projectes estiguin en curs d'aplicació, s’ha d’avaluar el seu impacte real. Aquesta avaluació d'impacte, tenint en compte el cost de la intervenció, permetrà prendre decisions al voltant de la destinació futura dels recursos econòmics.

Massa freqüentment hem vist, en el finançament educatiu, com s'han destinat recursos a programes l'eficàcia dels quals (en termes de resultats educatius, per exemple) no s'ha avaluat. Això és molt perjudicial especialment en un moment d'ajustaments pressupostaris com es preveu per als pròxims anys, atès que no resulta possible prioritzar aquelles intervencions d'elevada eficàcia.

3

Un bon finançament educatiu ha d'estar basat en el valor afegit aportat pels centres i el personal docent

Els últims anys s'ha intensificat la pressió entorn de la vinculació entre avaluació (de centres educatius, del professorat) i finançament. De la mateixa manera que l'avaluació de centres orientada a proporcionar informació a les famílies de cara, si escau, a l'elecció, hauria de tenir en compte la posició de partida i el tipus d'usuaris de cada centre, l'avaluació orientada a proporcionar incentius financers ha de tenir en compte el concepte de valor afegit.

La diversitat en les posicions de partida dels diferents centres educatius fa que resulti injust un tractament homogeni a l'hora d'assignar incentius tant en el nivell del centre com en el nivell del professorat. És aconsellable, per tant, introduir correccions que permetin la valoració en funció de l'evolució relativa del centre i en funció de l'aportació del professorat a aquesta evolució.

Altres veus de la comunitat educativa
Ramon Pujades i Beneit Ramon Pujades i Beneit
Professor de secundària i membre...
Pràctica reflexiva
Carles Barba Boada Carles Barba Boada
Vicepresident Fundació Catalana de...
Més enllà de l'escola, en el lleure hi ha vida educativa
Josep Joan Moreso Mateos Josep Joan Moreso Mateos
Catedràtic de Filosofia del Dret....
L'educació genera benestar
Elvira Borrell Closa Elvira Borrell Closa
inspectora d'educació
L'avaluació és tant un procés tècnic com ètic i social
Laia Pineda Rüegg Laia Pineda Rüegg
Cap de Projectes en Educació
Educar és reconèixer l’altre
J. Gil J. Gil
Estudiant de màsters UAB i UOC
L'educació formal no limita la informal
Claudia Vallvé Claudia Vallvé
Sociòloga. Sòcia de Xarxa...
Saber és voler

Més informació