Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Anna Tarrés Vallespí
Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga

Vaig estudiar Periodisme i Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. He tingut la gran sort de tenir una vida molt activa en el camp de l'educació en el temps de lleure i en el món associatiu. Al llarg del temps, he treballat sobretot com a docent universitària i en l’àmbit de la recerca i l'organització, majoritàriament des del tercer sector. En els darrers 10 anys bona part de la meva energia ha estat dedicada al Panel de Desigualtats Socials de Catalunya, un ambiciós projecte de la Fundació Jaume Bofill per a l'estudi de la societat catalana. Actualment treballo en un projecte d'empoderament de joves a través de les arts, les noves tecnologies i els media amb l'Equip de Recerca en Diversitat i Inclusió en Societats Complexes (Departament de Pedagogia Aplicada, UAB) i com a consultora a la Universitat Oberta de Catalunya.

Les tres coses que he après

1

L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins

L’aprenentatge no és fruit de la insistència o de la quantitat d’hores. L’aprenentatge sorgeix quan apilem prou llenya i no defallim en generar oportunitats per encendre l’espurna. El foc s’encén en moments diferents que res tenen a veure amb l’aplicació d’un currículum dissenyat per a ser administrat segons la data de naixement. L'aprenentatge està més en l'oportunitat que en l'obligació.
2

La coherència és important

Infants i joves tenen ben clar el què fem. Molt més que el que diem. Però l’aprenentatge segueix centrat de manera exasperant, per simplificadora, en el discurs escrit. La manera com es vehicula l’educació, en molts casos, no és coherent amb els valors i propòsits que ‘prediquem’: emprenedoria, creativitat, joc democràtic,... en aules amb pupitres posats en fileres. Trenquem amb els espais i els sabers estàtics. Cal que busquem la coherència i el sentit en la mateixa proposta i en la manera com es decideix i desenvolupa la proposta educativa. Un repte? Un projecte? Una pregunta? Si sorgeix del/s protagonista/es de l'acció educativa i ho acompanyem amb el saber fer de qui se sent educador, molt millor!
3

On arribarem si no sabem on volem anar?

Fer un cim serveix per fer el camí. I mentre, viure’l, assaborir-lo, conèixer els qui ens acompanyen o el que ens envolta. I, després, voler anar més enllà. Si no tenim objectius elevats, no emprenem cap trajecte. No donem oportunitats. Però la tasca educativa és una tasca col•lectiva; i és en la necessitat de posar-nos d’acord en les fites, més enllà de lleis i decrets, on els adults ens juguem les oportunitats que oferim a infants i joves i el nostre propi futur.
Altres veus de la comunitat educativa
Miquel Àngel Prats i Fernández Miquel Àngel Prats i Fernández
Mestre i Pedagog. Director dels...
Coresponsabilitat educativa
Berta de Dios Garcia Berta de Dios Garcia
Professora d'anglès, tutora i...
La importància de les emocions
Jaume Soler Camps Jaume Soler Camps
Disseny gràfic
Model educatiu de futur
Neus Agut Horna Neus Agut Horna
Orientadora - Atenció a la...
La màgia
Toni Beltran Soldevila Toni Beltran Soldevila
Director col·legi La Salle
Hem de fer que a les escoles no sigui un lloc on s’ensenyi sinó...
Maria Ojuel Solsona Maria Ojuel Solsona
Professora de geografia i història...
Fer alumnes reflexius i creatius
Esther Garcia Navarro Esther Garcia Navarro
Formadora especialitzada en...
L'impacte emocional entre mestres i estudiants

Més informació