Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Ismael Peña-López
Ismael Peña-López
Professor de la Universitat Oberta de Catalunya
Sóc professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al seu Internet Interdisciplinary Institute i al seu eLearn Center. Treballo sobre l’Impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament. En concret, els interessos es centren en la mesura de l’evolució de les economies digitals i l’adopció personal d’allò digital (e-readiness, divisòria digital), així com l’impacte de les TIC en el Desenvolupament i les seves principals institucions, especialment en l’àmbit de les TIC i l’educació i les TIC i la democràcia.

Les tres coses que he après

1

L'ofici d'aprendre

Aprendre és un ofici. A temps complet. Des de sempre, la Humanitat ha fet que l'ofici fos ensenyar. I fins i tot en aquells perfils més especialitzats - professors, investigadors - l'aprendre ha quedat en segon terme, eclipsat per l'ensenyar. Crec que amb el tombant d'era, amb el canvi de paradigma industrial a l'informacional, també passarem de l'ensenyar a l'aprendre. I no un aprendre discret i delimitat en un espai i en un temps, sinó a un aprendre continuu. A l'aprendre com a ofici de tots i cadascun de nosaltres. Potser a diferents nivells, però sense excepcions.
2

De l'educació formal a l'aprenentatge informal

Si l'aprendre esdevé un ofici de tots a tothora, és necessari repensar allò que entenem per educació formal i tot allò que releguem al terme aprenentatge informal. La formalitat esdevé de la necessitat de planificar i estructurar l'educació, l'ensenyament, la docència. Si l'aprendre esdevé un ofici per a tothom i tothora, l'aprendre no pot estar limitat per la planificació i l'estructuració, bàsicament perquè els problemes que ha de resoldre l'aprenentatge no ens arriben endreçats en una sèrie de plans cartesians. Crec que haurem d'aprendre a fer conviure la formalitat amb la informalitat, allò que pot ser estructurat amb allò que ha d'anar construint-se amb l'anar fent.; allò que pot ser planificat amb allò que ha de succeir quan ho necessitem.
3

Del lideratge a l'acompanyament: traspassar responsabilitats

Si l'ofici és aprendre i el context és la informalitat, quin paper queda a l'educador? Segurament ensenyar a aprendre, a partir d'una introspecció fruit de l'aprendre a aprendre. Se'm fa difícil pensar en una bona docència i una bona recerca si hem oblidat a saber aprendre. Ensenyar a aprendre crec que consisteix en ajudar als altres a (1) identificar els seus objectius d'aprenentatge, en funció de la seves necessitats i competències actuals i (2) dissenyar els propis itineraris d'aprenentatge, incloent-hi qui (persones, objectes, tecnologies) els ha d'acompanyar en aquest camí. El lideratge es caracteritza per l'enfocament disciplinar i el seguiment a un únic guia. L'acompanyament es caracteritza per la metodologia i per la concurrència de participants. I tot això... haurem d'aprendre a fer-ho ;)
Altres veus de la comunitat educativa
Jesús C. Guillén Jesús C. Guillén
Editor de "Escuela con...
El futuro pasa por la neuroeducación
M Núria Valls Molins M Núria Valls Molins
Experta en Educació de Persones...
Educar avui és fer ús de les TIC
Carme Hernández Escolano Carme Hernández Escolano
Pedagoga del Centre per a la...
La importància d’educar el conjunt de les dimensions de la...
Josep Manuel Prats Josep Manuel Prats
President - Fapel
Confiança i somriure
Òscar Montes i Esteve Òscar Montes i Esteve
Informàtic
Implicació de les famílies
Imma Fuyá Lassnig Imma Fuyá Lassnig
Mare
Hi ha molt cami fet!
Julio Andreu Amat Julio Andreu Amat
Consultor del Departament...
L'educació és complexe

Més informació