Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Ismael Peña-López
Ismael Peña-López
Professor de la Universitat Oberta de Catalunya
Sóc professor de la Universitat Oberta de Catalunya, als Estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com investigador al seu Internet Interdisciplinary Institute i al seu eLearn Center. Treballo sobre l’Impacte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament. En concret, els interessos es centren en la mesura de l’evolució de les economies digitals i l’adopció personal d’allò digital (e-readiness, divisòria digital), així com l’impacte de les TIC en el Desenvolupament i les seves principals institucions, especialment en l’àmbit de les TIC i l’educació i les TIC i la democràcia.

Las 3 cosas que he aprendido

1

L'ofici d'aprendre

Aprendre és un ofici. A temps complet. Des de sempre, la Humanitat ha fet que l'ofici fos ensenyar. I fins i tot en aquells perfils més especialitzats - professors, investigadors - l'aprendre ha quedat en segon terme, eclipsat per l'ensenyar. Crec que amb el tombant d'era, amb el canvi de paradigma industrial a l'informacional, també passarem de l'ensenyar a l'aprendre. I no un aprendre discret i delimitat en un espai i en un temps, sinó a un aprendre continuu. A l'aprendre com a ofici de tots i cadascun de nosaltres. Potser a diferents nivells, però sense excepcions.
2

De l'educació formal a l'aprenentatge informal

Si l'aprendre esdevé un ofici de tots a tothora, és necessari repensar allò que entenem per educació formal i tot allò que releguem al terme aprenentatge informal. La formalitat esdevé de la necessitat de planificar i estructurar l'educació, l'ensenyament, la docència. Si l'aprendre esdevé un ofici per a tothom i tothora, l'aprendre no pot estar limitat per la planificació i l'estructuració, bàsicament perquè els problemes que ha de resoldre l'aprenentatge no ens arriben endreçats en una sèrie de plans cartesians. Crec que haurem d'aprendre a fer conviure la formalitat amb la informalitat, allò que pot ser estructurat amb allò que ha d'anar construint-se amb l'anar fent.; allò que pot ser planificat amb allò que ha de succeir quan ho necessitem.
3

Del lideratge a l'acompanyament: traspassar responsabilitats

Si l'ofici és aprendre i el context és la informalitat, quin paper queda a l'educador? Segurament ensenyar a aprendre, a partir d'una introspecció fruit de l'aprendre a aprendre. Se'm fa difícil pensar en una bona docència i una bona recerca si hem oblidat a saber aprendre. Ensenyar a aprendre crec que consisteix en ajudar als altres a (1) identificar els seus objectius d'aprenentatge, en funció de la seves necessitats i competències actuals i (2) dissenyar els propis itineraris d'aprenentatge, incloent-hi qui (persones, objectes, tecnologies) els ha d'acompanyar en aquest camí. El lideratge es caracteritza per l'enfocament disciplinar i el seguiment a un únic guia. L'acompanyament es caracteritza per la metodologia i per la concurrència de participants. I tot això... haurem d'aprendre a fer-ho ;)
Otras voces de la comunidad educativa
Ramon Pujades i Beneit Ramon Pujades i Beneit
Professor de secundària i membre...
Pràctica reflexiva
Claudia Vallvé Claudia Vallvé
Sociòloga. Sòcia de Xarxa...
Saber és voler
Antoni Badia Antoni Badia
Professor dels Estudis de...
Família i escola, pares i mestres
Marc Alcaraz Diez Marc Alcaraz Diez
Monitor i Responsable d'esplai
Les emocions són irrenunciables
Jheysson Salas Velandia Jheysson Salas Velandia
Estudiant i Activista Estudiantil
Gratuidad y Calidad son posibles
Mª Rosa Buxarrais Estrada Mª Rosa Buxarrais Estrada
Catedràtica d'universitat
L’educació és responsabilitat de la família
Josep Manuel Prats Josep Manuel Prats
President - Fapel
Si la família tria de debò, s'implica

Más información