Las 3 cosas que he aprendido

La societat, les comunitats, els territoris (físics i virtuals) són educatius. És en l’entorn immediat on tenim totes les possibilitats educatives a l’abast. El que ens cal és que, els uns als altres, ens ajudem a treure’n profit, a facilitar el desenvolupament de les capacitats que ens són innates. Això no és senzill, les comunitats no són llocs lliures de conflictes, al contrari, són el lloc on resoldre’ls. Clar, els professionals de l’educació tenim un encàrrec concret en aquest sentit i ens hem de fer responsables per la constant millora qualitativa d’aquests entorns educatius, treballant per en un continu procés de transformació social que ha de tenir lloc per, per a i amb la comunitat, fent que totes les peces encaixin i caminin juntes en una mateixa direcció. I la recerca de la qualitat ha de començar per nosaltres mateixos. Ens trobem en un moment de canvi d’època en el fet educatiu. Els conceptes que apunto s’estan instal•lant per quedar-se. Cada persona voldrà ser protagonista de la seva pròpia historia i exigir a la resta d’actors (els conformadors del conjunt de la societat) que no defalleixi en el seu propi rol, i molt especialment, els professionals de l’educació. A aquests se’ns demana que assumim riscos; que, a més de fer bé la feina, fem el correcte, exercint de motors influents (expremedors amables) sobre les persones perquè s’esforcin i desenvolupin totes les seves capacitats. Hem d’ensenyar a aprendre i això només podrà esdevenir si generem els espais idonis, interessants i, fins i tot, divertits.