Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Xavi Campos Marquès
Xavi Campos Marquès
Gerent Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Llicenciat en Història Contemporània i Educador Social. He treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, he estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Entre 2003 i 2010, vaig ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina. Actualment soc Director de l’Equip de Gerència del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya. He desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat i he gestionat esdeveniments, en diverses entitats i associacions d’àmbit social, cultural i artístic. Docent i ponent a nivell nacional i internacional en temàtiques vinculades al desenvolupament cultural comunitari i la transformació social. He estat el coordinador general de la publicació periòdica Quaderns d’Educació Social (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya), he publicat articles en varies publicacions periòdiques i he obtingut diversos guardons i premis per la presentació de projectes de caire sociocultural.

Les tres coses que he après

1

L’educació prepara per al futur (i per al present)

Superat el binomi educació/escola, s’està superant també el binomi educació/preparació per esdevenir un professional d’alguna matèria. L’educació consisteix en ajudar-nos a cadascú de nosaltres a entendre les possibilitats que tenim. Els nostres potencials han de trobar, a través de l’educació, els canals per assolir la seva màxima expressió i donar forma a les nostres aspiracions i somnis per fer-los viables. El procés educatiu conforma personalitats a través de la transmissió de valors. Quan compartim valors, comencem a sentir-nos part. Necessitem disposar d’un seguit d’habilitats (no de continguts; aquests ja sabrem on anar a cercar-los) fonamentals, que ara ja s’apunten (també) per a qualsevol professió de futur. Cal que ens eduquem especialment en la lògica del que és comú, en el viure junts, per compartir els somnis. Somniant junts participem tots d’una nova realitat, comencem a transformar el món. Això es fa en el procés i això és ara mateix.
2

El fet educatiu ha d’instal•lar-se al moll de l’os dels interessos de cada persona

Volem emocionar-nos, sentint que el que estem fent és important i que ens transforma. Volem ser protagonistes: productors a l’hora que consumidors de continguts. Això és així sempre que l’entorn educatiu, en tota la seva extensió ens és atractiu, perquè ens permet explorar i desenvolupar les nostres habilitats. Volem viure experiències significatives, que ens aportin valor, en bona mesura perquè seran fruit de les nostres pròpies decisions. El que és veritablement transcendent és el procés, que ajudi a treure el màxim profit d’aquests moments significatius i a correlacionar-los al màxim amb la nostra pròpia realitat, amb els nostres potencials. Es tracta d’una educació col•laborativa i cooperativa que es fa i es viu en xarxa. Els protagonismes són compartits i hom pren un paper actiu. Per això mateix, l’educació, tot i que es desenvolupa en comunitat/s, ha de respectar i fomentar les particularitats individuals.
3

Els “professionals” de l’educació no són només els educadors

La societat, les comunitats, els territoris (físics i virtuals) són educatius. És en l’entorn immediat on tenim totes les possibilitats educatives a l’abast. El que ens cal és que, els uns als altres, ens ajudem a treure’n profit, a facilitar el desenvolupament de les capacitats que ens són innates. Això no és senzill, les comunitats no són llocs lliures de conflictes, al contrari, són el lloc on resoldre’ls. Clar, els professionals de l’educació tenim un encàrrec concret en aquest sentit i ens hem de fer responsables per la constant millora qualitativa d’aquests entorns educatius, treballant per en un continu procés de transformació social que ha de tenir lloc per, per a i amb la comunitat, fent que totes les peces encaixin i caminin juntes en una mateixa direcció. I la recerca de la qualitat ha de començar per nosaltres mateixos. Ens trobem en un moment de canvi d’època en el fet educatiu. Els conceptes que apunto s’estan instal•lant per quedar-se. Cada persona voldrà ser protagonista de la seva pròpia historia i exigir a la resta d’actors (els conformadors del conjunt de la societat) que no defalleixi en el seu propi rol, i molt especialment, els professionals de l’educació. A aquests se’ns demana que assumim riscos; que, a més de fer bé la feina, fem el correcte, exercint de motors influents (expremedors amables) sobre les persones perquè s’esforcin i desenvolupin totes les seves capacitats. Hem d’ensenyar a aprendre i això només podrà esdevenir si generem els espais idonis, interessants i, fins i tot, divertits.
Altres veus de la comunitat educativa
Alex Castillo Navarro Alex Castillo Navarro
President Fapac,.
Versatilitat dels nens
Margarida Falgàs i Isern Margarida Falgàs i Isern
Mestra i professora de didàctica...
L'autonomia en l'aprenentatge és la clau de la...
Alejandro Paniagua Rodriguez Alejandro Paniagua Rodriguez
Mestre i Investigador Predoctoral...
Per una nova Economia Política de l'escola
Esteve Campins Bagur Esteve Campins Bagur
Docent de secundària
L'educació, bàsica per un país
JUANJO RODRÍGUEZ HERNANDEZ JUANJO RODRÍGUEZ HERNANDEZ
PROFESSOR D'ESO/CAP D'...
EDUCAR ÉS UN PRIVILEGI
Gemma Lienas Massot Gemma Lienas Massot
Escriptora
La coeducació
hipatia angelica lopez fraga
docente
aprender a aprender

Més informació