Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Mauro Mediavilla Bordalejo
Mauro Mediavilla Bordalejo
Professor Ajudant Doctor a la Universitat de València

Sóc professor ajudant doctor al Departament d’ Economia Aplicada de la Universitat de València. Investigador a l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i membre del Grupo Interdisciplinar de Polítiques Educatives (GIPE). Doctor en Economia (2011). Les meves principals àrees d’interès són la mobilitat social i l’equitat, els determinants del rendiment acadèmic i l’avaluació de les polítiques publiques educatives. He sigut consultor al Institute for Higher Education in Latin America and the Caribbean (UNESCO). He realitzat estades d’investigació a la Universidad del Atlántico (Barranquilla, Colòmbia ,2010); a la Fundaçao Joao Pinheiro (Governo de Minas Gerais, Belo Horizonte, Brasil ,2010 i 2011); a la Universidad Nacional de Mar del Plata (Mar del Plata, Argentina,2012) i al Danish National Centre for Social Research (Copenhaguen, Dinamarca,2013). Tinc diverses publicacions en revistes indexades, llibres i capítols de llibres.

Les tres coses que he après

1

El mestre: una peça clau

Malgrat que avui en dia l’escola ha perdut el monopoli quant a la transmissió de sabers, encara aquesta institució té molt a dir de cara a la formació d´individus cívics i democràtics. És aquí on l´acció del mestre esdevé bàsica donat que ningú com ell pot detectar les necessitats i/o potencialitats diferencials del seus alumnes. Per tant, és de sentit comú pensar en la necessitat de comptar amb un col•lectiu de mestres ben formats i, especialment, motivats i conscients de la seva estratègica funció dins de la societat actual. És responsabilitat dels governs, de l´equip directiu dels centres i de les famílies el col•laborar per tal de facilitar l´acció educadora del mestre i, per sobre de totes les coses, contribuir al reconeixement social de la funció docent. El respecte per la figura del mestre és la peça clau.
2

L´escola té la responsabilitat de no agreujar els problemes d’iniquitat social ja existents

De vegades em pregunto si encara l´escola és una palanca per a la mobilitat social i si, des de l´educació, es poden combatre les desigualtats socials. La conclusió a la qual arribo és que no se li pot demanar a l´escola reptes que haurien de ser objectius de tota la política d´un govern. Però, sí que li podem exigir que no fomenti les iniquitats socials ja existents i que persegueixi el ple desenvolupament de les capacitats individuals de cada alumne. En aquest sentit, és clara la seva funció de cara a la construcció d’una societat plenament democràtica, socialment cohesionada i econòmicament pròspera. Per tant, si ens creiem aquest discurs, a l´escola li hem de requerir, com a mínim, dues coses. En primer lloc, la detecció precoç de l’alumnat amb majors necessitats de suport educatiu per tal d´evitar un possible fracàs en el futur (que no seria pas de l´alumne sinó de tot el sistema educatiu). En segon lloc, una mateixa responsabilitat i sensibilitat en relació a la atenció d´aquests alumnes independentment de les seves fonts de finançament.
3

Ara més que mai és necessari un reconeixement mutu: escola-família

És cert que moments de crisi econòmica - i de valors - com la que ens toca viure implica, normalment, l´aparició de noves formes de segregació social i d’iniquitats. Per tant, el repte que té la societat és garantir un mínim de qualitat per a tots els alumnes, fita encara més rellevant en aquells entorns més desafavorits. És en aquests moments on es fa palès un necessari reconeixement mutu entre dos dels principals pilars de la societat: l´escola i la família. L´escola ha de reconèixer el paper fonamental de les famílies en el procés educatiu i la seva importància cabdal com a primera instància socialitzadora. Tanmateix, la família ha d´acceptat el paper formatiu i socialitzador de l´escola i, per tant, de la seva necessària implicació en el procés educatiu formal dels seus membres. Segons el meu parer, aquí radica la clau que permetria una lògica col•laboració entre ambdues institucions.
Altres veus de la comunitat educativa
Montserrat del Pozo Montserrat del Pozo
Directora del Col•legi Montserrat...
Que tots posseïm les Intel•ligències Múltiples i que, per tant,...
Pere Marquès Graells Pere Marquès Graells
Professor i investigador educatiu
Fets: vivim en una nova Era/Cultura, ara som “i-persons” i...
Anna Tarrés Vallespí Anna Tarrés Vallespí
Sociòloga
L’espurna ve de fora, el foc es fa a dins
Jordi Jubany i Vila Jordi Jubany i Vila
Mestre, Antropòleg i Assessor TIC.
Aprendre a aprendre al llarg de la vida
Teresa Terrades Teresa Terrades
Professora de secundària i coach...
La importància de treballar el projecte vital de cada noi o noia
Ramon Benet Franch Ramon Benet Franch
Professor de FP
Una certa dosis d’inseguretat és bàsica per ser un bon professor
Mariona Monterde i Farnés Mariona Monterde i Farnés
Mestra i Pedagoga
Una escola orientada a la comprensió del món i de les persones

Més informació