No tots som iguals, però sí que hem de voler tractar, tothom, igual de bé, i això és reivindicar la cultura de l’esforç. L’esforç entès com la presa de consciència personal d'allò assolit i d'allò que queda per fer; l’esforç entès com a presa de decisions per assolir l’ èxit en els objectius projectats, que ens impulsi a continuar avançant. Per donar-hi resposta, ens cal refer més encara, les estructures temporals i espacials, i els recursos humans i materials, també més enllà de les parets de l’escola; per assegurar que aquesta personalització del procés d’ensenyament-aprenentatge, en la que l'avaluació formadora n'hauria de ser el motor, pugui convertir aquest esforç en ganes d'aprendre al llarg de la vida.