Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Montserrat Boix Fargas
Montserrat Boix Fargas
Mestra
Vaig estudiar Magisteri a Blanquerna. El meu primer curs com tutora va ser el 1983-1984. Tots aquests anys he estat tutora. Ja en porto 30 i tot i que és veritat que vaig passar uns mesos en què em vaig replentajar la meva feina perquè em sentia esgotada física i psicològicament, a hores d'ara puc dir que gaudeixo molt de la meva feina. Cada dia acabo la jornada cansada, però l'endemà em sento amb ganes de continuar i intentar anar millorant.

Les tres coses que he après

1

Respecte i autoritat

Als pocs anys de treballar com a mestra, la direcció de l'escola em va encarregar la tutòria de 8è d'EGB. Avui seria 2n d'ESO. Era un curs de 36 alumnes, molts d'ells repetidors i aperentment conflictius. Jo ja havia tingut molts d'ells a 3r i 4t de Primària. M'ho vaig prendre com un repte. A principi de curs, parlant amb ells, sobre les queixes d'altres mestres sobre el seu mal comportament i que no volien acceptar, els vaig dir, una mica en broma, que eren uns angelets. Em van contestar que això només ho creia jo, que tothom creia que era, el pitjor curs de l'escola. Em vaig quedar de pedra. Els vaig dir que, si bé no eren una classe amb gran rapidesa a l'hora d'assimilar continguts, podien estar ben segurs que, com a persones, eren la millor classe de l'escola. A partir de llavors, em vaig adonar que calia abans que tot mostrar-los-hi respecte perquè se sentissin segurs d'ells mateixos. Tampoc vaig oblidar el fet de posar-los-hi límits i autoritat, però sempre amb la base del respecte i fent-los sentir importants per mi. Em vaig entregar totalment a la meva feina, que vaig veure recompensada amb estima, esforç i respecte per part dels meus alumnes. Encara ara, després de vint-i-dos anys d'aquell curs, ens trobem en algun sopar i em recorden que ells eren la millor classe de l'escola com a persones.
2

Dificultats d'aprenentage.

Els alumnes amb dificultats d'aprenentage en són molts, no només perquè hi hagi nens amb dislèxia, TDA, TDAH, discalcúlia , Asperger,... sinó també pels temps que els toca viure, temps de crisi, de manca de valors, de comoditats, i sobretot de manca de temps dels pares per ocupar-se'n d'ells. l'escola és, per molts d'ells, un punt de referència on hi troben seguretat, límits, dedicació total per part dels mestres ,temps de lleure i aprenentatges.
3

Formació continuada.

La formació continuada és un aspecte que valoro molt. Crec que tan els pares com els mestres ens hem d'anar formant per tal de poder ajudar millor als nostres nens.
Altres veus de la comunitat educativa
Raül Manzano Tovar Raül Manzano Tovar
Mestre
Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-
Carles Monereo Font Carles Monereo Font
Professor de Psicologia de l'...
Mai aprenem sols
Maria Carme Boqué Torremorell Maria Carme Boqué Torremorell
Professora titular dels graus en...
L’aventura d'aprendre
Francesc Vilà Francesc Vilà
Director Sociosanitari
Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
José Luis Quirant Navarro José Luis Quirant Navarro
Professor d'ESO a La Farga
L'aventura del saber
Dídac Mateo González Dídac Mateo González
Investigador del Grup de Recerca d...
El perill de l'excessiva confiança en la raó
Luis Emiliano Minga Guaillas
LIDER-DOCENTE
EL INTERAPRENDIZAJE

Més informació