Sóc l'Alba. Estudio periodisme perquè crec en el valor que té explicar i donar veu a allò que tenim al voltant però que a vegades costa tant de veure. El moviment estudiantil és el que més m'ha ensenyat a l'hora de buscar alternatives, a entendre'm i fer-me entendre, i a moure'm pel que és just.
Les tres coses que he après
L'organització és la resposta: els problemes col•lectius se solucionen col•lectivament
Un projecte fet entre moltes persones dóna més bon resultat que allò que intentem solucionar sols. Repartir la feina, coordinar-se, compartir idees i corregir errors, prendre compromís amb el grup és possible gràcies al treball col·lectiu. Es important teixir vincles per poder afrontar conjuntament les dificultats, encara que es tracti de problemes individuals, i per donar força a les nostres reivindicacions i exigir que s'acompleixin.
El sistema actual ens aïlla de la resta. Ens fan creure que competint és quan traiem el millor de nosaltres mateixos. Això evita que posem en comú les nostres idees i que no ens adonem que és quan unim les capacitats de cadascú quan més força tenim. Organitzar-nos, per tant, ja sigui en associacions o amb la gent del nostre voltant, ens permetrà solucionar les nostres inquietuds i, a més, aportar la nostra perspectiva a un objectiu comú.
L’educació que volem és a les nostres mans. No ens conformem amb la que ens imposen
Darrerament estem patint més que mai les contrareformes que ataquen directament el dret a l'ensenyament públic de qualitat: la LOMCE, el Pla Bolonya, l'Estratègia Universitat 2015... Totes avancen cap a la privatització i elitització de l'educació, la segregació i divisió social de l'estudiantat. Totes formen part d'un model educatiu a la mercè del capital.
Però és aquí on tenim molt a dir: som les i els estudiants, juntament amb la resta de comunitat educativa qui ens hem de posar al capdavant de la nostra educació, i així ho han demostrat les victòries dels moviments en defensa de l'educació pública, com la vaga a les Illes Balears. Són les persones que ho viuen cada dia, les que han de formular un trencament amb l'actual model amb una proposta sobre com i què ha de ser un ensenyament del poble i per al poble, que fomenti la formació autònoma i el pensament crític de les persones.
La consciència del que passa: voler saber per seguir aprenent fora de les aules
Hi ha quelcom molt més formatiu que allò que compta en el currículum de les assignatures. Una de les millors coses que et pot passar durant el procés d'aprenentatge és trobar-te professores i professors que et desperten interessos que no sabies que tenies, que t'ensenyen molt més que el que pots trobar als llibres. L'institut és una etapa de la qual depèn molt què i com serem. És el moment en què ens desenvolupem com a persones, i cal que tinguem estímuls que no ens facin restar passius al que ens envolta, sinó aprendre a observar, analitzar, qüestionar i formar-nos una pròpia visió del món. Una de les experiències que dóna sentit a la universitat és justament aquesta presa de consciència. Podem i hem de ser els estudiants, juntament amb els treballadors, qui despertem l'esperit crític en les companyes i companys fomentant el debat, la proposta i la participació en espais autoorganitzats.
Roser Juanola Terradellas Professora UdG Assumir els conflictes com a quelcom implícit en la naturalesa...
SALVADOR VIDAL RAMÉNTOLPROFESSOR DE DIDÀCTICA DE LES... Bon Humor
Mireia Hugas ClaparolsTutora i professora de PQPI AVANÇAR CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA, DE VERITAT
Olga Pascual i VallèsMestra de primària Cal donar veu a totes les famílies
Jesús C. GuillénEditor de "Escuela con... El futuro pasa por la neuroeducación
Josep Mª Aragay BorràsEducador social i musicoterapeuta La música és una eina extraordinària
Isabel Sierra NavarroDirectora Programes Benestar i... Els inicis
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.