Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
David Vilalta Murillo
David Vilalta Murillo
Mestre. Formador a l'ICE de la UAB
De fet sempre he estat vinculat al món de l'educació ben jovenet vinculat al món del lleure, posteriorment com a educador del que es deia "Patronato de protección de menores" i que després va passar a ser Direcció General d'atenció a la Infància del departament de Justícia. Més endavant he estat tutor al cicle mitjà d'educació primària, especialista d'EF, he realitzat tasques de gestió, posteriorment em vaig integrar a la unitat de formació permanent del professorat de l'ICE de la UAB, he estat professor associat en Didàctica de les ciències experimentals... He après molt quan he sabut trobar moments i espais per compartir experiències i aprendre amb companyes i companys a l'escola i també en els equips de l'ICE. He escrit alguns articles, actualment coordino el tema del curs de la revista Guix i també participo en el projecte Escoles magnet de la fundació Bofill. He estat soci fundador de la ONG Mestres per Bòsnia. Quan més gran em faig més m'adono de les meves limitacions i per tant més ganes tinc d'aprendre.

Las 3 cosas que he aprendido

1

Aprenentatge i humilitat es donen la mà

La capacitat per repensar-te, de desaprendre per tornar a aprendre, és avui dia tant necessària com l'aire que respirem. Desaprendre i repensar-se demana una actitud flexible i reflexiva que et permet veure coses que abans no veies, valorar aspectes anteriorment ignorats, incorporar idees, valors, punts de vista,... persones marginades. També demana acceptar que som finits i limitats.
2

Educar no és un procés algorítmic

“Como la enseñanza es relacional por naturaleza, la calidad de las relaciones entre enseñantes y alumnos, es decir el ambiente de la clase, tiene un impacto considerable en las dificultades y el éxito de unos y otros. Está demostrado que allí donde el ambiente es bueno, el aprendizaje también lo es.”(MORIN, 2011) L’escola i l’aula haurien de ser uns espais i uns temps per conviure conversant (versant amb) i enraonant (donant raons) sobre el món; un espai funcional basat en una comunicació comprensiva. L’aula i l’escola es poden concebre com a context de contextos determinats tant per les formes de conviure de les persones que l’habiten, com per la seva continua evolució. A l’escola, a cada aula tot s’esdevé a l’hora, de forma simultània. Coneixement, relacions, emocions, no segueixen un ordre lineal. Es condicionen mútuament mentre es conviviu durant moltes hores cada curs. Els grups humans generen una història. Sabem com les biografies de grups i d’individus condicionen llur present. El mestres podem dotar d’intencionalitat la nostra intervenció, fent que les aules siguin espais lliures de coercions, funcionals, basats en la comunicació i adequats per parlar, actuar i emocionar-se, mentre ens posem d’acord, o no, per comprendre el món; conscients que en aquests processos comunicatius trobem les possibilitats de fer-nos millors persones i ciutadans.
3

Sentir que formes par de l’especie humana

Descobrir l’altre suposa un enriquiment extraordinari perquè et descentra i pots admirar altres maneres de fer, de pensar, de sentir i de dir sobre les coses que et resulten familiars; et permet trobar matisos en veure-les des d’un altra perspectiva, t’enriqueix. Descobrint l’altre, s’aprèn l’originalitat. Trobar l’altre significa comprendre’l. Aprendre a parar l’orella és tant com aprendre a donar sentit a l’altre, també suposa ser considerat, cultivar relacions de gentilesa. Ara bé, és més fàcil descobrir l’altre quan se sent que un també compta i per tant, que allò personal és considerat. Partir de les idees de les nenes i els nens per fer-les créixer i millorar-les, si cal, és un element d’aquest entramat. Els mestres, conscients d’aquest potencial, facilitem que aparegui la diversitat i tenim cura de que tothom s’hi senti inclòs de veritat, per tant que participi. Incloure tothom exigeix construir una comunitat en el que cada jo i el nosaltres creixen plegats. L’un amb l’altre i l’altre amb l’un. Sentit de comunitat significa compromís, ser capaç de compartir metes, finalitats, posar-se d’acord en alguna cosa. El compromís col·lectiu educa persones flexibles, obertes. Quan una persona o un grup s’adona del que sap és com si tornés a néixer.
Otras voces de la comunidad educativa
Cristina Ramírez Roa Cristina Ramírez Roa
Professora de la Universitat de...
Enseñar implica comprensión, dedicación y aprendizaje continuos
Òscar Montes i Esteve Òscar Montes i Esteve
Informàtic
Implicació de les famílies
Irma Silvia Torres Lopez Irma Silvia Torres Lopez
Mexican Teacher
The most experimented teachers must work at kindergarten.
Francesc Vilà Francesc Vilà
Director Sociosanitari
Que l’escola és un lloc privilegiat per escatir la oportunitat d...
Deysi Adelaida Cabrera Meza
inspectora general/ Lic....
Aprendizaje
Francesc Balagué Francesc Balagué
Invesitigador i Formador,...
Oberta al món
Marta Masoliver Brutau Marta Masoliver Brutau
Mestra
Som un mirall

Más información