Josep Bargalló Valls
Formador. Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili
Torredembarra (1958). Llicenciat en Filologia (UB) i Màster en Estudis Catalans (URV). Catedràtic de Secundària. Coordinador de l'àmbit no universitari de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili (des de 2011) . Coordinador acadèmic del Postgrau d'Especialista Universitari en Direcció i Gestió de Centres Educatius (URV). He estat estat director d'institut de batxillerat i, també, conseller del Govern de la Generalitat (d'Ensenyament ni mesos, entre 2003 i 2004; i Primer una mica més, entre 2004 i 2006). Abans, vaig estar al Parlament, com a portaveu en temes d'ensenyament i cultura d'ERC.
Las 3 cosas que he aprendido
1
Aprendre a aprendre
Aprendre a aprendre
A finals del segle XX, la UNESCO ens recordava que els quatre pilars de l'educació havien de ser: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser. I que l'aprenentatge no s'atura mai. Que sempre aprenem i sempre hem d'aprendre.
Aprendre a aprendre és, sens dubte, la millor eina per a aquest aprenentatge al llarg de la vida, el fonament formatiu i intel·lectual del professional de l'educació. Però també el fonament personal.
En una situació com la d'avui (tampoc tants anys desrpés de l'informe de la UNESCO, però en una realitat social, i cultural ben diferent), els professionals de l'educació aprenen a aprendre dia a dia, amb esforç -individualment i col·lectivament- i molt sovint sense cap reconeixement -de vegades amb entrebancs i tot.
Perquè la realitat no és estantissa i s'imposa. Perquè la societat necessita d'un educació inclusiva i activa. Perquè sabem que és el millor camí per poder ensenyar. Formar. Construir. Conduir.
2
Aprendre a ensenyar
Aprendre a ensenyar
L'etimologia d'ensenyar (feblesa de filòleg) ens du, precisament, a obrir camí, orientar, conduir. Algú ha dit que ensenyar és aprendre dues vegades. I, certament, la reflexió necessària, el debat i la crítica, l'acompanyament, la cerca constant, l'esforç, el dubte, l'afirmació... que comporten ensenyar són camins constants d'aprenentatge. I ara més que mai. No només per les noves tecnologies i tot el canvi en l'accés a la informació i la seva transmissió i valoració que contenen. També perquè la nova cultura de la nova societat que estem dibuixant -que ens dibuixa la realitat i les seves necessitats- ens hi du.
Aprendre a ensenyar, a orientar, a conduir, a formar...doncs, és clau en el procés d'aprendre a aprendre. De sempre que he après més quan miro d'ensenyar que quan intento d'aprendre. Si és que no és el mateix, dues cares de la mateixa moneda. Allò de Saussure, del continent i el contingut (i perdoneu el retorn del filòleg)
3
Ensenyar a aprendre
Ensenyar a aprendre
Si vaig començar mirant d'aprendre a ensenyar, ara intento d'ensenyar a aprendre. Millor dit, de participar en el procés de conducció d'ensenyar a aprendre. I no deixa de ser una paradoxa que, al final, estigui en el començament del procés. I, si el nostre sistema educatiu és ple d'excel·lències -les dels seus professionals al capdavant-, té la seva major mancança en aquest inici: encara no hem sabut sostreure'ns del tot de pretendre -i sense massa èxit, evidentment- ensenyar a ensenyar a les generacions de joves que, a l'escola i a l'institut, hauran d'aprendre a aprendre per poder ser uns bons docents, uns bons mestres, uns bons professors. Uns bons ensenyants.
La força del sistema rau en què, malgrat tot, molts ho seran. Ara, imaginem-nos que, a més, els hi conduíssim des de bon començament i els acompanyéssim fins al final.
De fet, en el procés constituent que vivim ho podem intentar amb més força que mai. I amb més èxit.
Otras voces de la comunidad educativa
Joan Canimas Brugué
Observatori d'ètica aplicada... De la utopia educativa a l'omnipresència de la formació
Pedro de Haro
Director gerent Associació de... Les colònies, escoles de convivència
Noemi Vila i Juvanteny
Aprenent de mestra, un procés... Facilitar la relació amb les famílies
Carles Duarte Montserrat
President del CoNCA i director de... La formació del caràcter
Klever Ernesto Zagal Chisaguano
Profesor de educación básica de... La educación debe ser una celebración de la vida
Manel Rega Tallon
Técnic manteniment Autonomía, respecte, valors.
Mònica Coll Llastarri
Infermera PARTICIPACIÓ ACTIVA
Joan Canimas BruguéObservatori d'ètica aplicada... De la utopia educativa a l'omnipresència de la formació
Pedro de HaroDirector gerent Associació de... Les colònies, escoles de convivència
Noemi Vila i JuvantenyAprenent de mestra, un procés... Facilitar la relació amb les famílies
Carles Duarte MontserratPresident del CoNCA i director de... La formació del caràcter
Klever Ernesto Zagal Chisaguano Profesor de educación básica de... La educación debe ser una celebración de la vida
Manel Rega TallonTécnic manteniment Autonomía, respecte, valors.
Mònica Coll LlastarriInfermera PARTICIPACIÓ ACTIVA
Un proyecto de
Organiza
Universitat Oberta de Catalunya
Los textos publicados en esta web están-si no se indica lo contrario-bajo una licencia Reconocimiento 3.0 España de Creative Commons. Puede copiarlos, distribuirlos, comunicarlos públicamente y hacer obras derivadas siempre que reconozcan los créditos de las obras (autoría y la institución que los publica). La licencia completa se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.es Los usuarios que participen en esta iniciativa deben aceptar la licencia anteriormente citada. Los derechos sobre las fotografías y los datos personales que se soliciten para la participación se rigen por los términos y condiciones expuestos en el aviso legal de la Universitat Oberta de Catalunya.