Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Dionisio Romero Martínez
Dionisio Romero Martínez
Estudiant de pedagogia de la UAB

Estudiant del darrer curs de pedagogia a la Universitat Autònoma de Bacelona. Blogger de temàtica relacionada amb educació, interessat en l'estudi de les desigualtats socials i la política educativa.

Les tres coses que he après

1

Comprendre la complexitat de l'educació és clau per garantir l'equitat i la qualitat

L'equitat i la qualitat –concepció inseparable- en l'educació només té sentit en el marc d'una pedagogia activa pel canvi. La simple transmissió de coneixement és igualitària però no pas equitativa. Cal una comprensió de la realitat complexa de l'educació per a poder incidir en cadascuna de les parts que la conformen (contextos educatius, contextos socials, contextos econòmics, contextos territorials,…) de manera transversal, interrelacionada i amb reconeixement recíproc de sabers, tot treballant per una mateixa fita; la igualtat d’oportunitats.
2

L'avaluació com a motor de millora, per tant de qualitat i d'equitat.

És necessari un canvi en la concepció de l'avaluació. Els processos avaluadors són una eina clau en la propulsió del canvi, de la millora i, consegüentment, de la consecució d'un major nivell d'equitat i qualitat educativa. Per tant, cal fer de l'avaluació una estratègia de reflexió crítica en pro d’una millora conjunta dels processos educatius. Per aquest motiu, cal involucrar a la tota la comunitat educativa (professorat, alumnat, famílies, ...); tots han de tenir veu per avaluar i responsabilitat per a ser avaluats. És necessari trencar amb la concepció d'avaluació com a judici i caminar cap a entendre-la com a procés de millora i de innovació. Sense avaluació, la igualtat d'oportunitats corre el risc de restar com a objectiu fictici i insostenible.
3

Flexibilitat del sistema i concepció d'èxit

Per a garantir la igualtat d'oportunitats cal dotar de flexibilitat al sistema educatiu i reformular la concepció de l'èxit. Per una banda, l'equitat és assolible en tant que les diferents estructures son capaces d'adaptar i modelar les seves funcions segons les necessitats que sorgeixen en els diferents marcs (societat, institució, professorat, alumnat,...); així doncs el primer pas és garantir suficiència autonòmica als centres per a gestionar la igualtat d'oportunitats desitjada. Per altra banda, i també a tots els àmbits (institucional, familiar, social, polític,...), cal replantejar la concepció d'èxit educatiu de l'alumnat. L'èxit no és l'assoliment d'estudis superiors i un cert grau de competències associades, l'èxit és el desenvolupament íntegre de la persona amb competència per a prendre decisions crítiques sobre el seu futur.
Altres veus de la comunitat educativa
Deli Miró Miró Deli Miró Miró
Psicopedagoga i educadora en art
AULES PER L’EDUCACIÓ DEL BÉ COMÚ
Laia Serra Sangüesa Laia Serra Sangüesa
Codirectora de Comusitària
L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA ÉS LA PORTA CAP AL DESENVOLUPAMENT HOLÍSITC...
Wilson Marcelo Pozo Enriquez
Profesor
el curriculum tiene que ser flexible
gemma vidal i oltra gemma vidal i oltra
Quasi educadora social a l'...
L'educador com "a passador" de cultura
Daniel Cassany Daniel Cassany
Docent i investigador
Més aprenentatge i menys ensenyament
Núria Perarnau i Soler Núria Perarnau i Soler
Bibliotecària
I les biblioteques?
Maite Gorriz Farré Maite Gorriz Farré
Professora de matemàtiques
Una educació centrada en l'aprenentatge de l'alumnat...

Més informació