Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jordi Bernabeu Farrús
Jordi Bernabeu Farrús
Psicòleg, educador i professor UVIC

Treballo com a psicòleg i educador d'adolescents i joves en el Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers. Tant pel que fa a l'atenció personalitzada com la dinamització de projectes comunitaris. Paral·lelament, participo com a professor al Grau d'Educació Social de la Universitat de Vic.

Les tres coses que he après

1

La cerca de l'equilibri

-Entre persones, escoles i comunitat: escoles com a espais integrats, oberts i actius en els barris, municipis i pobles del país. Que integri els sabers, coneixements i oportunitats de l'entorn i que desenvolupi accions locals que donin a entreveure que la implicació és clau per l'interès comú. Que alhora comparteixi professionals de dins i fora de l'institució: que 'vegi passejar' els educadors, tècnics i d'altres professionals amb naturalitat i no només per evidenciar que hi ha problemes o certes necessitats. -En els projectes individuals i col•lectius: entendre cada persona com un recorregut individual que forma part d'un projecte col•lectiu. Que garanteixi la pertinença en un grup, context i projecte compartit. -Entre aptituds i actituds: dels coneixements que cal adquirir cal diferenciar per igual entre aquell conjunt de coneixements necessaris, i un conjunt de valors interioritzats, actituds i habilitats socials, capacitat crítica i experiències. Que integri la responsabilitat com a variable educativa i l'autonomia com a fi.
2

L'adaptació a l'entorn 2.0: aprenentatge social i en xarxa

El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica, pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves categories que conformen el marc de l'educació i aprenentatge -social-: un aprenentatge que s'allarga molt més enllà de l'horari i itinerari acadèmics, en un context d'interconnexió permanent (xarxa que inclou diversos agents); amb informació abundant; que es complementa entre l'espai físic i digital; i que genera coneixement a partir de l'experimentació, participació, producció i creació col•lectiva.
3

La dimensió social

Cal preservar una idea d'educació que prioritzi la construcció d'oportunitats, la integració i que no ajudi a reproduir les desigualtats socials existents. Que no perdi de vista la seva funció social, entre tants discursos referents a l'eficàcia, excel•lència, emprenedoria i resultats.
Altres veus de la comunitat educativa
Josep Anguera i Torrents Josep Anguera i Torrents
Economista
Vocació = agradar ensenyar
Dídac Mateo González Dídac Mateo González
Investigador del Grup de Recerca d...
El perill de l'excessiva confiança en la raó
María Lucrecia Tigse Caillagua María Lucrecia Tigse Caillagua
Docente de EGB
Educación para la vida
Germán Wilfrido Sánchez Valenzuela
docente de lengua y literatura en...
Enseñar para la vida
Roser Argemí Relat Roser Argemí Relat
Cap de projectes a la Fundació...
El COMPROMÍS mou muntanyes
Ramon Rial i Carbonell Ramon Rial i Carbonell
Coordinació Escoles Vedruna....
Tenim una oportunitat
Jordi Díaz Gibson Jordi Díaz Gibson
Professor i Investigador en...
L'autoestima és la pedra filosofal de l'educació

Més informació