Fundació Jaume BofillUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)
Jordi Serarols Boada
Jordi Serarols Boada
Inspector d'Educació
20 anys com a professor de secundària, alguns com a director d'institut i ara com a inspector, complementats amb col·laboracions docents i de recerca amb la universitat en l'àmbit de les TIC, han configurat una visió polièdrica particular del món de l'educació. Llicenciat en Filologia i Comunicació Audiovisual. Màster en Educació i TIC. Investigador del grup de recerca Edulab de la UOC.

Les tres coses que he après

1

L’aprenentatge invisible

Tenim el privilegi de ser membres d’una generació que està sent testimoni de canvis importantíssims a nivell mundial i que, d’una manera o altra, s’han de veure reflectits en el món educatiu. La globalització, la col·laboració, la flexibilitat, la versatilitat i la creativitat són característiques d’aquesta societat anomenada líquida (Zygmunt Bauman). L’aprenentatge en aquest context esdevé també líquid, és a dir, ens trobem immersos en un contínuum d’aprenentatge, formal, no-formal i informal, que uns anomenen invisible (Cristobal Cobo) i que ens porta a parlar d’ecologies d’aprenentatge. L’aprenentatge surt de les parets de l’aula i del recinte escolar, aprenem arreu i en qualsevol moment, i això ens ha de fer qüestionar les estructures organitzatives i avançar segurament cap a un nou paradigma educatiu, facilitat per l’ús de les TIC.
2

Vers una professionalització real

Els canvis que estem experimentant ens han de fer qüestionar el sistema educatiu i concretament, el paper del professor i dels directius. El centre escolar ha d’esdevenir una institució complexa, autònoma i viva, que aprengui i per fer-ho necessita de professionals capdavanters tant a nivell docent com de gestió. Aquest panorama necessita d’uns perfils laborals basats en competències professionals docents i directives i per això cal una formació inicial i continuada de qualitat. La formació dels docents hauria de basar-se en el coneixement tecnopedagògic de continguts (model TPACK) i els directius haurien de rebre formació professionalitzadora pròpia de l’àmbit de gestió, organització empresarial i lideratge.
3

El vincle pedagògico-emocional alumne-professor

Els canvis socials i culturals de les darreres dècades han incidit de forma directa en els estudiants d’avui dia. Els valors i la forma de ser dels joves actuals són diferents. La forma en què els docents hi hem d’interaccionar també ho ha de ser. El respecte ja no es guanya per la imposició. L’aprenentatge floreix quan aquest és significatiu, hi ha interacció i es produeix en contextos respectuosos. Les expectatives són un element bàsic de l’èxit i la nostra coherència i comportament com a docents també.
Altres veus de la comunitat educativa
Montse González Vera Montse González Vera
Assessora i formadora de Formació...
Quin ha de ser el paper dels centres docents quan es pot...
Óscar Boluda Ivars Óscar Boluda Ivars
Profesor de FP y Coordinador TIC
Afectos
Roser Boix Tomàs Roser Boix Tomàs
Vicedegana de Recerca i Doctorat a...
El paper de la didàctica en l’educació del futur
Assumpta Duran Oller Assumpta Duran Oller
Membre del secretariat d’Escola...
La reflexió pedagògica i el treball en grup entre els docents
Joan Rué Domingo Joan Rué Domingo
Professor Universitat Autònoma
Avaluació
Marina Sambola Palau Marina Sambola Palau
Mestra
Mirar
Laia Pineda Rüegg Laia Pineda Rüegg
Cap de Projectes en Educació
Educar és reconèixer l’altre

Més informació