Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació.
Sóc professora emèrita de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Porto a terme el projecte de la Diputació “ Espais de debat educatiu per a les famílies” en diferents municipis de la província. Col·laboro amb mitjans de comunicació i coordino el projecte del grup GRODE, de la UAB, sobre la prevenció de la violència a les escoles.
Una de les idees que ha de ser considerada és que mai s’havia parlat tant de les mancances o males praxis educatives del grup familiar. S’atribueixen els dubtes a una manca de formació i ignorància i per això es parla que han d’anar a “escola” per aprendre a fer de pares i mares quan les causes són els canvis socials. Aquest missatge provoca desconcert, desconfiança, inseguretat i immobilització ja que les actuacions que fan es qüestionen. Aquesta fragilització arriba a la canalla (que senten els comentaris) i provoca una manca de reconeixement i seguretat ja que creuen qui els cuida són persones que “algú” les considera incompetents. No és d’estranyar que s’acostin a programes televisius i lectures més o menys serioses per trobar respostes a les inseguretats creades. Quan es verbalitza aquesta inseguretat es posa en evidencia que tenen molts criteris apropiats per a tenir cura i educar a la canalla.
Els grups professionals que es relacionen amb les famílies, sigui l’escolar o altres professionals en el moment en que el focus de les relacions es centren en l’educació haurien de potenciar una comunicació basada en la reciprocitat i potenciadora d’unes actituds positives. El lideratge d’aquestes relacions ha de ser professional en la mesura que es parla de persones que tenen coneixements específics i uns objectius a assolir. En aquest sentit cal trobar els interessos, com podrien ser els processos de desenvolupament de la canalla durant la infància i adolescència i el procés de socialització poden ser compartits amb una certa simetria. Certament hi ha implicacions especifiques segons els diferents contextos però poder establir uns referents en relació a exigències de maduresa, aprenentatge relacional, habilitats socials i comunicatives, son aspectes comuns i imprescindibles de compartir.
Mai s’havia exigit tant al grup familiar en relació a tasques especifiques donades per altres sectors socials sigui l’escola o activitats extraescolars. Sembla que la família hagi de continuar allò que la canalla fa en altres contextos. Però està clar que a casa hi ha una altra situació que cal respectar i és molt important. El temps privat de la vida familiar té molta riquesa i complexitat. La vida domèstica (compra, cuina, higiene, organització de la llar...) respondre a totes les necessitats i desitjos de cada un dels seus membres i a la vegada viure la dinàmica del grup i dels subgrups (canalla, adults) representa una exigència ja que sovint la planificació que s’hagi fet queda desbordada per situacions quotidianes que, havent passat fora del grup familiar, aporten estats d’ànim que s’han de gestionar en el context de la intimitat familiar. El clima emocional i relacional és important i les persones adultes quan surten del treball no poden actuar sols com a gestors sinó com a líders del grup.