Les tres coses que he après

Quan es parla tant de la cultura de l’esforç cal reivindicar la del plaer. És cert que per arribar a sentir plaer t’has d’esforçar, però això no és contradictori amb la necessitat de trobar, dia a dia, el plaer en el coneixement, el plaer que sorgeix de comprovar que ens serveix per explicar moltes més coses que les que demana el professorat a l’escola, per prendre decisions quan tenim dubtes i per passar-ho bé i augmentar la nostra autoestima. Quan un noi o noia descobreix aquest plaer, l’esforç ve al darrere. Però també és cert que per poder arribar a experimentar-lo, tota la “tribu” ha d’acompanyar l’aprenent, especialment a l’inici, quan el camí és dur, quan cal superar obstacles i és fàcil caure sovint. El procés de descobriment d’aquest plaer no és lineal, sinó que necessita anar acumulant petites experiències que fan que un dia, sense esperar-ho, es produeixi el “clic” i ja no es deixi d’estimar el saber. ¿Per què haurien de renunciar, l'escola i les famílies, a aquest ingredient clau de l’aprenentatge i del sentit de la vida? No en va, un dels experts consultats per l’OCDE per definir quines serien les competències clau, va especificar-les a partir del que va pensar que necessitem per ser feliços.