Les tres coses que he après
Construir un lloc físic i simbòlic de les famílies al centre
L'escola de masses va néixer a Europa amb la voluntat d'educar els infants en uns valors, una idea de la infantesa, etc. molt diferent de la que tenien les famílies i la comunitat. Així, des de la seva gènesi, l'escola i l'institut no estan pensats per ni amb les famílies. Aquesta dificultat estructural, aquesta manca de reconeixement inicial de les famílies com a part dels centres educatius, és la que avui en dia, entorpeix moltes de les iniciatives de millora de les relacions entre docents i mares i pares. Per això la primera proposta és que els claustres es plantegin la pregunta "Quin lloc físic i simbòlic han de tenir les famílies al nostre centre?" i a partir d'aquest interrogant sobre l'espai i el rol que han de tenir els progenitors a les entrades i sortides, a les avaluacions, al govern de l'escola, a les entrevistes, etc., repensin i repractiquin les seves relacions amb les famílies.
Incrementar la quantitat i la qualitat dels vincles amb les famílies
La recerca ens diu que una de les característiques necessàries per a l'èxit acadèmic és que l'escola i allò escolar formi part, per als infants, joves i llurs famílies del "nosaltres". Per tal que això passi, cal que el centre treballi per construir un bon i extens vincle amb TOTES les famílies del mateix. És a dir, el repte per als docents és construir un vincle quantitativament i qualitativa prou vigorós i intens que permeti, especialment a les famílies més allunyades de la "cultura escolar", experimentar que aquesta forma part del "nosaltres" i no els és aliena o indiferent. Aquest vincle es pot construir des d'unes entrevistes no finalistes i empàtiques; des d'unes reunions pensades per a totes les famílies; unes trobades informals més interessades a construir vincle que a jutjar moralment les diferències; amb entrades a l'aula de totes les famílies; la valoració mútua de la tasca educativa docent i familiar; etc.
Repensar el centre per acollir TOTES les famílies
Per tal que totes les famílies trobin el seu lloc al centre, i puguin construir un bon vincle amb els i les docents, cal que el centre es pensi i es practiqui en relació a la gran diversitat de famílies actual. Així, la proposta és la construcció d'un pla d'acollida de centre que permeti acollir i construir un bon vincle entre docents i totes les famílies. Un pla que repensi les entrevistes, la web, les comunicacions, les reunions, les festes, les sortides, els deures, etc. amb l'objectiu que totes les mares i pares s'hi puguin sentir acollits, còmodes i amb ganes de participar-hi.
Montserrat GironellMestre de Cicle Inicial Educar per a la trascendència
Franc Ponti RocaProfessor a EADA Anar a la contra
Anna Forés MiravallesProfessora Universitària Ensenyar és aprendre dues vegades
Francesc Colomé MontserratInspector d'educació D’una educació que ha de canviar el mon a un mon que ha canviat...
Francesc Ortiz GiménezDirector de la Fundació Sant... L’espai de col·laboració és el centre educatiu que te la col·...
Àngels DomingoDoctora en Pedagogia i Directora... Formació docent
Raül Manzano TovarMestre Una educació per al sentit - l’aprenentatge i la convivència-
Els textos publicats en aquest web estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria i institució que els publica). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caEls usuaris que participen en aquesta iniciativa han d’acceptar la llicència expressada més amunt. Els drets sobre les fotografies i les dades personals que se sol·liciten per a la participació es regeixen pels termes i condicions exposats a l’avís legal de la Universitat Oberta de Catalunya.